Benvolgut lector, en els darrers temps portem una activitat frenètica. La corrupció no para i la merda --amb perdó--, no deixa d’eixir mentre nosaltres seguim la nostra vida com si res, anestesiats i pràcticament havent assumit i normalitzat que això no canviarà en molt de temps.

Però aquesta rutina amb què ens alcem pràcticament cada dia s’ha trencat en els últims dies i la freqüència dels denominats casos aïllats s’ha incrementat. És escandalós l’espectacle que estem vivint, especialment des que isquera a la llum el cas Lezo i des que la Policia detinguera l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, darrere del qual van començar a caure una sèrie de personatges polítics i no polítics, acusats de saquejar l’administració pública, i finalment l’anomenada Thatcher espanyola, Esperanza Aguirre, que dimiteix per tercera vegada, jugant a un victimisme que no es creu ningú.

PERÒ la corrupció no es queda al PP de Madrid. Casualitat o no, el País Valencià també acostuma a aparéixer involucrat en molts d’aquests casos, nominacions que arriben de la mà dels exgovernants populars. Sense anar més lluny, l’últim en ser imputat ha sigut Eduardo Zaplana.

Té igual el nom: Taula, Púnica, Gürtel... el cas és que sempre ha d’aparéixer el nom d’un valencià a la llista d’investigats, perquè sembla que al final no ens podrem llevar de damunt la broma que diu que «la corrupció, com la paella, es fa a tot arreu, però a cap lloc com a València». Gràcies a aquesta gent som mundialment coneguts i, almenys des de Compromís, treballarem tant dur com podrem per a seguir netejant la imatge dels valencians i dels polítics d’aquesta terra, que n’hi ha d’honrats, però recorden: no és un cas aïllat.

*Primer tinent d’alcalde i portaveu de Compromís per Vila-real