Jo no volia escriure sobre açò. Volia escriure sobre les molèsties de les obres en estiu, de les campanyes d’oci que promou l’Ajuntament de Castelló o del valor en política de la paraula donada. Però els fets, les últimes notícies, m’espenten a fer una xicoteta reflexió sobre la xacra que està destrossant la societat actual. Parle del masclisme i de les agressions sexuals. Agressions sexuals en festivals i festes de poble, tracta de blanques, difusió de pornografia infantil, assassinats masclistes... tot això ha estat notícia en la nostra província en l’última setmana. Successos perpetrats per desconeguts, parelles, antigues parelles o amics de les víctimes. De totes les edats, de totes les classes socials. Els agressors no entenen de raça, edat ni condició social. Que no és no, nassos. I no puc sentir més que indignació, ràbia i frustració. Conseqüències de tindre una mare feminista.
No els enganye si els conte que no en poques ocasions discutisc amb amics quan utilitzen el terme feminazi o blanquegen certs comportaments. La nostra societat i els nostres comportaments estan impregnats d’actituds masclistes, de vegades s’expressen de la manera més inconscient i sibil•lina i altres vegades sense cap mena de rubor.
EM FRUSTRA adonar-me’n com pertany a una generació que encara no ha soterrat hàbits, comentaris i accions pròpies de temps passats. Em decep veure com no avancem prou ràpid cap a una societat realment igualitària i feminista.
Hi ha qui diu que, en un futur no molt llunyà, la intel•ligència artificial dominarà el món i erradicarà les maldats del mateix ser humà. No serà eixa la solució a aquest i altres problemes, entre altres coses. Part de la solució passa per no deixar pas a grups polítics que solten en el seu primer discurs que «los varones en general que son privados de la presunción de inocencia» i fan gala de fer-lo «sin corrección política».
Tal vegada qui defensa aquestes idees estiga nu de correcció política però també deu estar buit de decència i respecte. Solen ser els mateixos que utilitzen certes agressions sexuals per a fomentar la xenofòbia com si el lloc de naixement fora una qualitat intrínseca dels agressors. Els que no tenen cap problema en eliminar les polítiques d’igualtat i de perspectiva de gènere perquè estan «revestidas con el disfraz de igualdad y democracia».
Polítiques que han de ser reals i actives destinades a les dones però també als homes perquè necessitem, com diu la cançó menys, «mujeres de verde» i més homes que no cosifiquen ni entenguen el cos de la dona com a un objecte. Hauria de deixar de ser necessari acompanyar a una amiga a casa quan cau la nit i hauria de ser normal, i no de valentes, poder anar-se’n una dona sola.
MENTRESTANT, hem de fer polítiques de discriminació positiva i educar en igualtat. Correm el perill de creure’ns que els passos que en les últimes dècades s’han donat quant a igualtat i drets ja no tenen marxa enrere, però la realitat és que les coses sempre poden anar a pitjor si no lluitem per preservar els triomfs. Cal mantenir-se famolencs de més igualtat i més drets. Amb ganes de més feminisme. Un feminisme vertader i real.
*Tinent d’alcaldia del Grau i portaveu del govern a Castelló
