L’endemà a unes eleccions és el vertader dia de reflexió per als partits polítics, que han de vore en què es tradueix la confiança depositada en ells a través dels vots. El PSOE ja s’ha afanyat a anunciar que intentaria governar en solitari, la qual cosa li donaria la possibilitat de negociar a esquerra i dreta acords puntuals. Això, per a Sánchez, suposaria no pocs maldecaps durant tota la legislatura, per la qual cosa no és desgavellat pensar que just en aquests moments els equips de Sánchez i Rivera estiguen reflexionant junts la possibilitat d’un pacte de legislatura. A Ciudadanos li encantaria governar a Espanya i Sánchez tindria una presidència més còmoda amb Rivera com a vicepresident que al costat d’algú com Iglesias.
Quina necessitat té el PSOE de ficar-se en embolics si sempre és més fàcil governar amb qui representa als més poderosos, com és C’s, que governar amb aquells que intenten que hi haja una major justícia social com fa Unidas Podemos? Al cap i a la fi, el PSOE ha demostrat sobradament tindre uns principis suficientment laxos que li han permès de pactar amb el PP un canvi en la Constitució per posar els recursos de l’Estat al servei de la banca. Potser el gran escull perquè aquest pacte siga possible és trobar l’excusa que els permeta superar les declaracions histriòniques de Rivera assegurant que mai pactaria amb Sánchez. Ho tenen fàcil: tot per la unitat d’Espanya i la banca, a seguir guanyant.
També els exaltats que ara controlen el PP han d’estar reflexionat a plena veu. Imagine a Begoña Carrasco i tota l’executiva de Casado tancats en la seu popular de Madrid, eixa pagada amb diner negre, escridassant-se i fent-se creus de perquè el seu partit se n’ha anat a fer la mà si ells insulten millor que ningú. No se’m donen bé els números, però sembla evident que el xiringuito popular s’ha enfonsat passant de quasi 29.000 vots en 2016 a poc més de 16.000 en les eleccions de passat diumenge a Castelló. Això suposa no solament un alleujament per als qui creiem en la política decent, sinó un enorme contratemps per als qui pretenien continuar vivint d’eixe xiringuito i és que ja no hay cama pa tanta gente.
*Regidor de Castelló en Moviment
