Moltes vegades hem sentit parlar de la lletra menuda. Aquella que va en asterisc i que se’ns dissimula quan signem un contracte i que, mentre que tot va bé, no en parem atenció. Em referisc, per exemple, a les clàusules existents quan contractem una assegurança, quan ens prenem un medicament o, fins i tot, quan obrim una pàgina web de dubtosa seguretat, però premem «acceptar» per tal de no llegir-ne les extenses condicions.

Com dic, una lletra menuda que ens sembla supèrflua. Fins que, de sobte, apareix. Sense esperar-ho, sense previndre-ho. Que pren protagonisme quan una gotera després d’una pluja torrencial ens ha fotut tots els electrodomèstics de la casa i, quan anem a tirar mà de l’assegurança, ens n’adonem que ens cobria en tots els casos excepte davant de les pluges torrencials. Quina casualitat. Quina mala sort.

Una cosa pareguda és el que m’ha vingut al cap, aquesta setmana, davant dels nomenaments per part de Pedro Sánchez de tres ministres valencians, Carmen Montón, José Luis Ábalos i Màxim Huerta. I és, en aquest punt, que vull explicar la lletra menuda que marca l’asterisc del títol d’aquest article. Perquè, efectivament, «no volem ministres valencians» si és simplement per a figurart, per a complir amb les quotes territorials. No els volem si és per a fer postureig com va ocórrer amb José Manuel García-Margallo o Teresa Fernández de la Vega.

Ara bé, si eixos ministres han de posar damunt la taula l’agenda valenciana, han de lluitar per a aconseguir un millor finançament, per a incloure el corredor mediterrani, per a alliberar els peatges de les autopistes, per a invertir en infraestructures com ens mereixem, per a defensar la taronja i els llauradors i per no menysprear-nos ni políticament, ni territorialment, ni econòmicament, benvinguts siguen. Aleshores, haurà valgut la pena llegir la lletra menuda.

*Alcalde de Betxí