No tenia pensat parlar hui sobre feminisme, el dia anterior al començament de les nostres festes fundacionals de la Magdalena. Però en aquesta època de precampanya electoral, i post 8M, escoltar al senyor Pablo Casado, dia rere dia, oferint la seua visió neoliberal del feminisme --i dic neoliberal per no dir retrograda, arcaica o, simplement, masclista--, acaba amb la paciència de qualsevol. Per posar-los en situació m’agradaria que feren memòria i visualitzaren l’acte que van fer el passat 7M els Populars. El senyor Casado va fer una roda de premsa escortat per totes les dones de la direcció del PP, sotssecretàries d’Estat, la portaveu en el Congrés, la presidenta del Congrés i les candidates en les eleccions municipals i autonòmiques. En total 29 dones que van estar darrere del senyor Casado, ben plantades i callades; com les vol el Partit Popular i tots els seus companys d’espai polític.
I miren, a mi aquesta concepció del feminisme, la que consisteix a ficar dones a la foto per amagar les misèries masclistes, ja em té farta. De fet estic farta de moltes coses. Estic farta d’escoltar a homes parlar des de la superioritat intel·lectual, homes que ens parlen com si fórem les seues filles, com si estiguérem un escaló per sota d’ells, vaja, com si estiguérem «bobes». Si no, diguen-me vostés quina lectura fan de la frase dita pel senyor Casado que, parlant de l’avortament, va dir: «Creo que es importante que las mujeres que se vean en una incertidumbre sepan, simplemente sepan, qué es lo que llevan dentro». Moltes gràcies Pablo Casado per obrir-nos els ulls a tantes i tantes dones que, estant embarassades, no sabem «que es lo que llevamos dentro». Intolerable.
També estic farta que ens vegen com a simples cossos que poden utilitzar i després llençar. Perquè és d’això del que parlen quan volen legalitzar la prostitució i regular els ventres de lloguer. Parlen de poder gaudir del cos de la dona, siga sexualment o com a mer recipient reproductiu quan el necessiten i desfer-se d’ell una vegada satisfetes les seues necessitats. Què volen practicar sexe? Doncs paguen per ell. Tant s’hi val si més del 90% de les dones que exerceixen la prostitució ho fan d’una manera forçada i contra la seua voluntat. Què volen tindre un fill i no poden? Doncs paguen per ell. Sempre hi haurà una persona necessitada a qui llogar-li el seu ventre.
I també estic farta d’eixa visió que té la dreta de què la igualtat és que les dones fem les mateixes coses que els homes i amb rols d’home. No senyor Casado, feminisme no és això. Feminisme no és un simple «lleva’t tu, home, per posar-me jo, dona» i fer les mateixes polítiques. Feminisme és portar a la política una visió de dona, prioritzant el diàleg, escoltant, arribant a acords que beneficien a tothom. Feminisme és treballar per tindre una societat acollidora on tot el món se senta integrat, sense mirar la seua sexualitat, la seua ideologia o les seues creences. Feminisme és situar el bé col·lectiu davant de l’individual. I la realitat és que els partits conservadors mai han treballat a favor de la col·lectivitat.
I no voldria acabar aquest article sense demanar-los, en aquestes festes, coneixement i respecte. No obliden mai que només Sí és Sí.
*Portaveu de l’equip de govern a l’Ajuntament de Castelló i regidora de Compromís
