Què significava ser valenciana? És evident que, feliçment, el concepte ha anat variant des de fa un segle. Algunes de nosaltres haurem sentit parlar de l’acrònim WASP (White Anglo-Saxon Protestant): blanc, anglosaxó i protestant. Aquest terme informal, és descriptiu d’un grup social tancat de nord-americans d’elevada posició social, descendents de britànics que històricament ha ostentat el poder social i econòmic en els Estats Units. Al nostres país, segur que l’imaginari és similar i algú podria fer un acrònim així.
Ara bé, els darrers anys s’hi han incorporat a la llum pública altres col·lectius. No és que mai hagen existit, és que poc s’han visibilitzat. La població d’origen romanés, magrebí, gitana, búlgara o amb tradicions religioses diverses, qui no s’identifique amb cap o les que simplement siguen atees. Totes som valencianes, al mateix nivell. Aquesta societat diversa, plural, multicolor i respectuosa m’agrada moltíssim més que una d’uniforme, monocolor i avorrida.
La pregunta que com a societat cal fer-nos ara que vivim en aquesta realitat és com fem que totes siguem capaços de conviure juntes. Amb discursos d’odi, intolerància i menyspreu segur que no.
Per tot això el govern del Botànic ha defensat en tot moment el suport als col·lectius més febles i desprotegits. Les valencianes hem d’estar molt orgulloses si al món ens coneixen per eixa capacitat de convivència i no pel contrari. El que importa és poder-nos mirar a l’espill i reconèixer-nos com un poble amigable, tolerant i respectuós.
No podem permetre que la intolerància, el racisme i el masclisme s’instal·len de nou a les nostres institucions. Ja els hem patit massa anys. Una societat millor passa per reconèixer en la cerca de la convivència el seu millor valor.
*Compromís per Vila-real