La campanya està perduda. Si mon pare alçara el cap es moriria de pena en veure allò que està passant als nostres horts. Tones de taronja, tirades a terra. Com els preus que reben els agricultors i les agricultores, els quals no estan a l’alçada de la faena que fan.
Però el pitjor de tot és que aquest desastre no va camí d’acabar enguany. El ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha dit que exigirà el que calga a la UE per modificar el tractat de comerç amb el països del sud d’Àfrica però el que no ha dit és que no serà a temps per a la pròxima campanya. Amb aquesta dinàmica, el nostres horts de tarongers, el paisatge de les comarques de la Plana tal qual el coneixem, transformat en una gran manta verda que canvia de matís i d’olor amb les estacions, desapareixerà. Bé, millor dit, el faran desaparèixer. Els representants de PP, PSOE i UPYD van votar al Parlament Europeu a favor d’un tractat comercial que ens condemna a totes i a tots.
Perquè amb la mort de la citricultura a les nostres comarques, perdrem totes i tots. Perdrem un producte de qualitat excepcional, fàcil de portar fins i tot en una butxaca, que protegeix el nostre sistema immune en mesos de fred. Perdrem una aliment produït a la nostra terra, i l’haurem d’importar, amb totes les conseqüències mediambientals que eixe transport té per al planeta.
Perdrem la saviesa de la tradició agrícola. Deixarem de tindre un element de cohesió familiar, ja que no hi haurà res a treballar, res a collir, res en què cooperar. I perdrem el fruit de la feina de tants avantpassats que van treballar els horts per tal que foren el que avui són i abastiren la família i el mercat. Deixarem de crear llocs de treball i obligarem milers de professionals especialitzats i amb una gran experiència a fugir.
Tots eixos vots a favor de les importacions han fet que la citricultura, un orgull per a la nostra terra i un signe de la nostra identitat, siga, ara mateix, un motiu de vergonya. Però no pròpia, sinó aliena. És la vergonya que haurien de sentir aquelles i aquells que han traït el camp de les comarques de Castelló, als quals vam recordar que estem i estarem al costa de la nostra citricultura en la manifestació del passat dilluns a Almassora. Estem a temps, això sí, de no perdre-ho tot. Estem a temps, senyor Planas i president Sánchez, d’exigir a Europa una modificació del tractat. Estan a temps, responsables del Govern d’Espanya, de no deixar morir la citricultura i d’escoltar les milers de veus que dilluns van cridar en 64 municipis valencians que la taronja és el nostre orgull.
*Primera tinenta d’Alcaldia d’Almassora
