Aquesta setmana arrancàvem la fase 2 del camí de retorn a la normalitat després del confinament per una pandèmia que ha trasbalsat la nostra societat. El camí ha sigut difícil des de l’inici, per a totes i tots, però la infància ha estat possiblement el sector més damnificat.
Com creuen vostés que hagueren integrat la restricció absoluta de moviments i de contacte social imposada per l’Estat si foren criatures? Dins un món capgirat, sense escola i amb les persones adultes de la família espantades i desbordades per les noves maneres de treballar i sostenir la llar, les xiquetes i xiquets han hagut de suportar el que venia amb una integritat digna d’aplaudiment.
Ara, comencem una nova fase amb llibertats retrobades, però amb noves discriminacions infantils que ens fan adonar-nos-en d’en quin lloc estem deixant la infància. Mentre les administracions s’afanyen per recuperar activitats d’oci adult, ha pensat algú en les més menudes i menuts? Què passa amb els parcs infantils, per exemple?
I no es tracta només de recuperar els espais d’oci, també es tracta de la seguretat. Han vist vostés si els seus municipis han comprat mascaretes amb la mida adient per a les i els més menuts? A Benicarló, per exemple, Compromís hem hagut de reclamar que es tinga en compte.
Fem un pensament, perquè segurament estem deixant la infància enrere a l’hora d’organitzar eixa nova normalitat que està per vindre. Ens hem centrat en la mirada adulta i ens hem oblidat què els xiquets i xiquetes són persones amb drets i necessitats pròpies.
Donem-los veu, deixem que participen en la construcció d’un futur que, per estrany que se’ns plantege, també és el seu.
*Portaveu de Compromís Benicarló
