+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

La clave política

Les ones de ‘Glòria’

 

Ignasi Garcia Ignasi Garcia
24/01/2020

M’agradaria pensar que aquest títol, pertany a un llibre de l’escriptora Isabel Clara Simó. L’autora alcoiana va faltar la darrera setmana i ens va deixar un llegat de paraules que han impactat a tota una generació. Gràcies a un vermut literari organitzat per la plataforma Castelló per la Llengua, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar-la i de xarrar amb ella. I el seu magnetisme i honestedat em captivarà per a sempre.

Però avui no parlarem d’escriptors, avui escriurem de la mar. I de la relació que tenim amb ella, una llarga relació amb molts anys d’història en què, sembla, encara no hem aprés a estimar-la i respectar-la com es mereix. Per mi, que vaig créixer amb llargs estius en la platja del Serradal i escoltant la discografia de Serrat que posava ma mare, el Mediterrani no és sols eixa cançó que totes i tots sabem de «Quiza porque mi niñez sigue jugando en tu playa», sinó que també és El plany al mar, la qual ens parlava de com contaminàvem al que era i és El bressol de vida camins de somni, pont de cultura.

CREC QUE, en aquell moment, ningú podíem arribar a imaginar que la nostra irresponsabilitat i el model de consum i de vida que a penes encetàvem ens portarien a una situació d’emergència climàtica com la que vivim. I crec que en valorem les conseqüències amb massa lleugeresa.

No sé si ho saben, però després de l’Àrtic i l’Antàrtic, l’ecosistema del Mediterrani és el que més patira els efectes del canvi climàtic. I això ens porta a la borrasca Glòria. Més enllà de la neu, de les tempestes i del vent. Aquesta setmana hem viscut un oratge molt virulent, amb dues víctimes mortals, i un dels pitjors --si no el pitjor-- temporal marítim que tenim registrat.

LES IMATGES de les ones saltant per sobre de l’Illa Grossa de les Columbretes ja ens feien pensar que seria dur. Però les dades són més terribles. Tant a València com a Barcelona, les boies que mesuren l’alçada de les ones n’han detectat algunes de més de vuit metres d’alçària. Aquestes ones no són habituals al Mediterrani i esdevenen un indicador més de què el canvi climàtic ja està ací. Hauríem de pensar si continuem tapant forats cada vegada que ve un temporal devastador o aprofundim en les conseqüències que han tingut les nostres accions. I en continuaran tenint amb més freqüència i més gravetat de les que ens agradarà reconéixer.

Toca fer un canvi d’hàbits i d’estil de vida i no tenim molt de temps. Hem de pensar com reduirem els efectes de la contaminació i la sobreexplotació dels recursos i com garantirem un planeta habitable per les nostres filles i fills. Moderar el consum, impulsar el reciclatge (de plàstic, vidre i i paper, però també de restes orgàniques i roba) i apostar per materials reutilitzables són claus per a aconseguir-ho i en eixa línia treballem des de l’Ajuntament i la Diputació de Castelló i també des del govern del Botànic. Esperem que ara, i així ho reclamarem, se sume també el nou govern progressista de l’Estat. Les ones de Glòria són un senyal més que no hem d’ignorar si no volem que la ignorància acabe per arrossegar-nos a nosaltres.

*Regidor de Reciclatge a l’Ajuntament de Castelló i diputat provincial