D’entrada, voldria felicitar les opositores i els opositors per l’esforç que suposa el fet d’acarar una prova decisiva. En aquesta conjuntura, em referisc al procés selectiu que en aquest moment estan seguint milers de valencians per ocupar una plaça en el cos d’ensenyament secundari als nostres centres. Una vegada més, aquesta prova centrarà els seus esforços eliminatoris en els continguts de les matèries que són objecte d’oposició, circumstància necessària si tenim en compte que els professionals de l’educació, entre moltes altres coses, han de ser referents de saviesa.
No obstant això, i després d’haver observat com funcionen els centres des de moltes perspectives, cal anar més enllà perquè la resposta educativa siga més eficient. En moltes ocasions els canvis a l’educació es manifesten en forma de lleis i normatives o fins i tot amb recursos econòmics, per altra banda absolutament necessaris, però una major capacitat de transformació es determinarà sempre que els recursos humans siguen suficients i, sobretot, eficients. I aquests no han de ser màquines de saviesa, si més no, han de ser persones amb plenes capacitats pedagògiques. No oblidem que probablement per a molts alumnes, el cos docent suposa el contacte més regular i durador que poden tenir en la seua adolescència. Si totes les respostes a molts problemes se centren en última instància en l’educació, per què no intervenir en el nucli d’aquesta resposta?
És per això que crec que és el moment de transformar el sistema de selecció cap a una avaluació més ferma del que el professorat és capaç de fer a l’aula en diferents contextos, sempre que això no supose una minva de les condicions laborals, que no siga una excusa. No tothom està capacitat, per exemple, a empatitzar amb l’alumne, circumstància que pot evidenciar una avaluació menys singular de la que caldria. Més enllà de càtedres i antiguitats, seria interessant posar l’accent i empoderar el professorat amb mesures que garantisquen que qui treballa a l’aula està plenament capacitat per a treballar amb «material» sensible. Per això aquestes oposicions, una vegada més, es deixarà a molta gent pel camí que hauria fet un paper excepcional als centres i des d’ací no puc més animar-los per aconseguir el lloc que desitgen al món de l’ensenyament en futures convocatòries.
*Regidor d’Educació a l’Ajuntament de Castelló
