Germà Colón i Domènech, filòleg, romanista, fill predilecte de Castelló, rescatador de mots i salvador de paraules. Aquesta setmana ens deixava a l’edat de noranta-un anys, a Barcelona, un dels fills insignes de la nostra ciutat. En circumstàncies normals, Castelló s’haguera preparat per al dol, oferint el saló de plens de l’Ajuntament com a capellà ardent, però l’actualitat que ens envolta mana i ni la mobilitat ni les concentracions estan permeses.

La seua feina era d’aquelles que ens enriqueixen. Ell era el mestre dels mots de la nostra llengua, de les paraules, les que ens ajuden a entendre el món que ens envolta. Aquesta setmana, en un fil de Twitter, un ramader explicava el seu dia a dia i nomenava aus, mamífers, plantes, arbres...

Els pobles hem creat les paraules per explicar i entendre el món i de vegades és el mateix món qui dóna sentit a les paraules que utilitzem. Justament per açò una llengua és un tresor i els tresors els hem de cuidar. Per a fer-ho l’hem d’usar, per això ha d’estar viva i per això la feina de Germà Colón era tan imprescindible, perquè ell era qui tenia cura del nostre tresor lèxic.

Diuen que quan mor un ofici, moren moltes paraules, els mots de les ferramentes, els materials i les tasques que deixem d’utilitzar cauen en l’oblit. Passa el mateix amb els accents i les variants de cada poble, en aquest món globalitzat. I va ser ell qui amb el seu Vocabulari Castellonenc va fer una tasca enorme que, en 2015, l’Ajuntament de Castelló va tornar a editar.

Germà Colón va morir enmig de la pandèmia del coronavirus. Ja veuen, la paraula pandèmia mai l’havíem utilitzat tanta gent, tantes vegades, en tant poc de temps. Paraules per explicar i entendre el món, la vida i també la mort. I és que igual que cada ofici, cada poble, cada feina té el seu lèxic, la pandèmia també té el seu. La paraula confinament és comú i habitual en les nostres converses de Whatsapp. Segurament vostés mai havien fet tantes vídeo-trucades de més de dos usuaris com en aquests dies.

La nova situació ens obliga a adaptar-nos, les famílies i els amics quedem davant del mòbil o de l’ordinador, per explicar-nos que tal el dia, per compartir informació i notícies, per saber com estem els uns i els altres o, senzillament, recordar-nos que ens estimem amb paraules i gestos més o menys explícits.

El dol i l’acompanyament dels malalts també ha canviat aquests dies, i ens veiem abocats a renunciar a part de la nostra humanitat, la física, la que abraça, la que besa, la que acarona, per a seguretat i salut. De tot açò eixiran mots nous per al nostre vocabulari i estic convençut que Germà Colón haguera estat encantat de ser ell qui replegara tot aquest lèxic.

A ell no li correspondrà eixa feina. L’hauran de fer altres que vetllen ple nostre tresor, per la nostra llengua, de la mateixa manera que molts professionals vetllen hui i sempre per la nostra salut.

Al fill predilecte de Castelló. Sit tibi terra levis.

*Regidor d’Atenció Ciutadana i Transparència de Castelló i diputat provincial