Els efectes del canvi climàtic ja són una realitat: el nivell de la mar i les temperatures han pujat en els últims anys mentre els fenòmens meteorològics extrems es succeeixen cada vegada més. En la conca mediterrània els episodis de gota freda cada vegada es produeixen abans i amb més intensitat com a conseqüència anòmala d’un estat atípic. Afortunadament, joves i estudiants durant este últim any han provocat l’esclafit d’una nova resposta ciutadana que ha posat el canvi climàtic com el centre de les seues reivindicacions: les convocatòries del Fridays for Future han tornat a demostrar que la societat civil és el far necessari per orientar les prioritats de les administracions públiques. I estos dies han fet un pas més convocant una vaga mundial per l’emergència climàtica per al dia 27, coincidint amb el cim de l’ONU pel clima.

Les reduccions de les emissions del CO2 i de la resta de gasos d’efecte ivernacle són una obligació per a les administracions i les empreses si volem conservar les formes de vida tal i com les coneixem. El model productiu s’ha demostrat insostenible i urgeix un consens global per a caminar cap a un sistema que prevalga un consum racional i l’energia verda. Els excessos de les últimes dècades han reduït la biodiversitat del planeta, han degradat els recursos naturals i han propiciat el calfament global. I esta conducció directa cap al penya-segat no té responsabilitats simètriques: el 50% de la contaminació és responsabilitat del 10% més ric de la població.

Mentre la societat civil ecologista cada volta és més densa i les seues reivindicacions, més escoltades, les institucions públiques hem de girar les nostres dinàmiques per fixar la lluita contra el canvi climàtic com una prioritat: la revitalització de l’agricultura, l’aposta de la ramadera extensiva enfront de la macrogranges, canals curts de comercialització, les reduccions de plàstics, facilitats per desenvolupar una mobilitat sostenible, o mesures fiscals que incentiven les reduccions empresarials del CO2 són polítiques que podem impulsar ja. El cim de l’ONU com a exemple, i cadascun dels instants polítics on definir prioritats, han de servir per fixar el canvi climàtic com el centre de actuacions dels poders públics. Si no ho fem, ni el planeta ni la societat ens donaran una segona oportunitat.

*Portaveu Grup Municipal Unides-Podem a l’Ajuntament de Castelló