En els meus anys universitaris vaig conèixer molts bons professors i professores. De tots, uns pocs que podem anomenar, sense cap exageració, savis. Un d’aquests va ser l’inoblidable Ernest Lluch, que combinava una enorme capacitat de despertar l’atenció de l’alumnat amb una intel·ligència i formació inabastables (ho sabia tot!) i una gran implicació en la vida social i política. I recordava aquests dies quan ens explicava, als anys 70, coses com la impossibilitat de recuperar la inversió que es feia en camps de tarongers al preu d’aquella època o la variació de cultius que exigiria una economia cada cop més globalitzada.

Lluch era ministre de Sanitat quan Espanya es va adherir, en juny del 1985, al que s’anomenava CEE. La taronja i els productes de l’horta valenciana no tenien un tractament tan protegit com el d’altres sectors, fortament subvencionats per la PAC, però confiaven en la qualitat i prestigi d’un producte sense competència a Europa. Però els anys han anat passant i, mentre es mantenia l’estructura minifundista de bona part de la producció, la concentració de la comercialització i la distribució ha propiciat que els llauradors no hagen vist progressar els seus marges, al contrari de les altres anelles de la cadena que porta les taronges fins al consumidor.

Al remat, un tractat de 2.500 pàgines amb els països del sud d’Àfrica que els eurodiputats valencians no varen llegir ha sumit als nostres llauradors, i a bona part del teixit social que depèn de la taronja, en la crisi més gran de la seua història. Ara veiem llàgrimes de cocodril dels que devien haver defés els interessos del camp valencià a Brussel·les, però el mal ja està fet. Cal dir que la política de tractats comercials de la UE tan sols afavoreix als sectors que dominen la distribució sense protegir ni a xicotets productors ni als consumidors.

És hora que Europa deixe d’estar al servei dels interessos de determinades empreses i no de la gent, és hora que el parlament europeu siga ja el depositari de la sobirania de la ciutadania europea, és hora que la UE recupere l’objectiu de millorar la vida dels europeus i no tan sols el de les grans corporacions... i els funcionaris que les serveixen.

*Alcalde de Vinaròs