Hi ha decisions a la vida que són particularment difícils, però no hi ha decisió important que siga fàcil. La decisió que he pres aquesta setmana de deixar la meua condició de diputat i portaveu del Grup Socialista a la Diputació respon a dos conceptes: coherència i principis. Dos conceptes que, malauradament, no són habituals en el món actual. No he renunciat a la meua acta de diputat per fer res malament, que ni en aquests casos és habitual, sinó per coherència.
Quan vaig entrar a la Diputació, ara fa dos anys i mig, ho vaig fer convençut que era possible treballar per un model de corporació provincial diferent, per fer del Palau de les Aules un ajuntament d’ajuntaments, al marge de parlamentarismes que no pertoquen en una institució que no trien els ciutadans amb el vot directe. Una Diputació útil, al costat dels municipis i allunyada dels sectarismes d’un quart de segle de majories absolutes del PP. Amb tota la humilitat, i a pesar que queda molt per fer, crec que hem fet un bon treball i hui tenim una Diputació més útil, més social i menys arbitrària. Un treball pel qual vull agrair els meus companys i companyes al Grup Socialista, però també els diputats del PP, Ciutadans, Compromís i Castelló en Moviment. També al president de la Diputació, Javier Moliner, amb qui he tingut moments de confrontació i crispació importants però també d’enteniment, amb l’objectiu d’ajudar els pobles i millorar la vida de les persones d’aquesta província. M’agrada sempre recordar que, per a arribar a acords, és necessari un desacord previ i és en la capacitat de cadascú d’explicar el perquè dels desacords on redunda l’èxit en l’aproximació de postures.
El que he vingut defensant des de la Diputació és també el que he proposat per al partit en el procés de primàries. Sempre he apostat per la política dialogant i reflexiva, la que sap arribar a pactes, municipalista, intergeneracional i apegada al territori. Aquesta era la meu proposta per a la Diputació i per al PSPV-PSOE. Però aquest model no ha estat avalat pel vot dels meus companys. No hi ha altra forma d’interpretar el que ha passat que com una desautorització al model que he vingut defensant en els últims dos anys i mig. No hi ha, doncs, altra conclusió possible: per coherència, per principis i perquè mai he estat en política per un càrrec, un silló o pel sou, deixe l’acta de diputat.
No vull acabar aquest article sense felicitar el company Ernest Blanch, nou secretari general del PSPV-PSOE de Castelló, per la seua victòria. En ell recau ara la responsabilitat de treballar per presentar llistes socialistes als 135 municipis de la província i guanyar la Diputació, cosa que només serà possible si millorem els resultats dels nostres pobles i ciutats.
Ha estat un orgull estar al capdavant d’un projecte en el que crec fermament: un altre model de Diputació al servei dels pobles i dels castellonencs, d’interior i de litoral, del nord o del sud. Gràcies a tots els que m’heu acompanyat en aquest camí: companys, tècnics, mitjans de comunicació, família i amics. Seguim avant.
*Alcalde de Vila-real
