La nova normalitat ha fet que totes estiguem adaptant-nos a les mesures sanitàries de la situació actual. Tant és així que un nou curs escolar s’obri, i els docents, personal d’administració i serveis dels centres educatius es troben les darreres setmanes amb un munt de reunions per vore com fer front al curs 20-21.
L’assumpció de les indicacions del Ministeri per encetar un nou curs amb la covid-19 i les escasses ajudes que s’han anunciat han fet de nou actual el debat entre escola pública i concertada. Però el focus del debat no rau tant ací, sinó en el finançament del servei educatiu i el compliment de les mesures establertes.
L’Estat espanyol és dels que menys escola pública i més privada-concertada tenen a Europa. Els concerts es van desenvolupar majoritàriament als anys 80 i es van ampliar quan s’universalitzà l’educació obligatòria fins els 16 anys. Tanmateix, és cert que en aquells temps faltaven infraestructures i calia buscar alternatives per garantir l’accés de tothom a l’educació. D’altra banda, en l’actualitat l’escola privada-concertada suposa a l’Estat una despesa anual d’almenys 6 mil milions, ja que els concerts s’han prorrogat sistemàticament. Un concert suposa un acord amb el Govern per complementar on no pot arribar la pública. Els concerts s’estableixen amb empreses privades que en aquest sector es troben exemptes d’IVA i en el cas de les escoles religioses, també d’IBI. L’alumnat ha de comptar amb condicions semblants als de la pública, però el debat encetat destaca que no podem avançar si no és centrant els esforços en allò públic davant dels interessos sectorials o particulars. Per tot això, és l’obligació de qui té la concessió invertir el que calga per adaptar-se a les mesures que marca la pandèmia, com qualsevol entitat o autònom ha de comptar amb unes condicions si vol ser concessionari de l’Estat. H
*Regidora Compromís per Vila-real
