Durant estos dies la celebració de la Cimera pel Clima ha posat al centre de l’agenda la lluita contra el canvi climàtic. Tots els partits polítics, menys Vox, ja compartim discursos de compromís contra el calfament del planeta i el discurs negacionista oficial del PP en 2007, amb Mariano Rajoy citant al seu cosí, ha quedat enrere. Eixe consens quasi complet lluny de suposar una amenaça per la reapropiació del compromís ecologista pels partits de dretes, és una victòria enorme de tota la comunitat científica, del moviment ecologista i de tota l’ecologia política que durant dècades lluitava contra la marginalitat.

Ara bé, eixe consens social i polític al voltant del canvi climàtic no significa que les respostes davant eixe repte siguen ni molt menys compartides i que haja significat una mena de superació de la discussió ideològica. Si alguna cosa ha sorprés durant la Coop25 ha sigut l’enorme aposta publicitària d’Endesa per copar les portades dels principals periòdics d’Espanya del 2 de desembre. Endesa va ser la principal emissora de CO2 en 2014 amb 31 milions de tones, segons xifres de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic. I és una bona notícia que Endesa aposte ara per millorar la seua imatge, perquè significa la importància que fins i tot per a l’oligopoli energètic té el canvi climàtic. Però junt amb Endesa, altres 9 empreses concentren el 65% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en Espanya. I per tant cal posar l’èmfasi que l’esforç en la transició ecològica no serà simètric, ni responsabilitzar al mateix nivell al ciutadà que es desplaça amb un cotxe dièsel de 15 anys que a l’empresa d’energia basada en combustibles fòssils.

Sobre el consens climàtic, ara cal construir una agenda de polítiques públiques que acompanye la descarbonització de la nostra economia amb una redistribució de la riquesa major: potenciar sectors econòmics sostenibles, aplicar polítiques fiscals ambientals que pressionen als sectors més contaminants, fomentar dinàmiques de consum de proximitat alhora que s’eleva el poder adquisitiu mig per permetre l’accés a eixos productes i enfortir els sistemes de transport públic alhora que es desincentiven els desplaçaments particular mitjançant trànsit rodat i potenciar les energies renovables mentre alhora es fomenta el decreixement en el consum. Només així la transició ecològica serà efectiva i equitativa.

*Secretari General de Podem - EUPV