Que un poble és molt més que els seus carrers, els seus edificis i els seus parcs ja ho sabíem. Un poble el fa la seua gent però crec que és molt més, un poble és la seua gent i allò que fan. Són temps complicats i durs, però els experts també ens aconsellen que ens fixem en la part positiva de les coses. Amb això no vull dir que ens evadim de la realitat ni molt menys, és nece-ssari tindre els peus a terra i ser conscients en quin moment vivim i el nostre cap pot ser el nostre pitjor enemic, però també ha de ser el nostre millor aliat. Cal pensar en positiu, a pesar de les adversitats.

Preferisc obrir un whatsapp i veure com la Unió Musical del Grau de Castelló s’ha reunit mitjançant la tecnologia per a desitjar-nos una bona Pasqua. És agradable trobar en Facebook com el C. F. Sant Pere demostra aquests dies que és un club on s’ensenya molt més que futbol o repleguen ànims de personatges il•lustres. Emociona que t’arribe un vídeo on personal dels supermercats de barri animen a la clientela, sobretot a l’habitual que per conjuntura actual no poden anar a comprar. S’eriça la pell quan les xarxes s’han omplit de fotos antigues que ens recorden com celebrava la Pasqua el Grau i és impossible no somriure en veure com veïns del carrer Barceló o Juan de Austria tiren d’enginy per a fer el confinament un poc millor. També trobe opcions d’oci local per als més menuts de la mà del grup Scout Sant Pere o d’Splai, com no.

La resiliència és vital aquests dies i per això no falten les activitats adaptades a les circumstàncies que recorren a les tecnologies per a seguir fent classes de guitarra, fent repàs escolar o activitats esportives. El teletreball també muta en reunions virtuals de col•lectius de tota mena que no paren de pegar-li voltes al cap de com fer del Grau un lloc millor quan tot açò passe. Perquè tot açò passarà i espere i desitge que no se’ns oblide de l’enorme gratitud que ara mostrem cap als serveis públics i deixem mai en un racó el poble viu que som a pesar de les adversitats.

No hem pogut gaudir de Magdalena però va haver-hi veïns que cada dia ficaven en un altaveu una mascletada. No podem prendre una cervesa amb amics als bars però hem descobert que hi ha aplicacions on cabem en una pantalleta. Viatjar no és una opció però el que més enyorem és abraçar als qui volem. No sabem com ni quan podrem celebrar Sant Pere però és segur que quan ho fem serem un poble més unit que mai, a pesar de les adversitats. Perquè d’aquesta crisi eixirem diferents, això és evident, però si serem una societat millor o pitjor dependrà de la voluntat de cadascú de no oblidar que el veritablement important seguim sent les persones.

Des de les administracions estem fent tot el que podem, no crec que cap govern de cap color polític de cap administració del món estiguera totalment preparat per a aquesta crisi, així com tampoc crec que cap govern prenga cap decisió sense pensar en el benestar de la ciutadania. Amb encert i errades, evidentment que amb errades i cal ser crític i autocrític, tots ens equivoquem, però cal mirant cap endavant perquè el futur ha de ser millor que el que deixem enrere, a pesar de les adversitats.

*Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló