Inaugurada la campanya electoral, em sembla un bon moment per a parlar d’allò que, per ser menys urgent, no és necessàriament menys important. Em centraré en la qüestió del Pinar del Grau, un parc de gran interés mediambiental i major valor sentimental per a grauers i graueres.

Des que en 1958 l’Ajuntament franquista de Castelló decidira regalar a l’empresa Urcosa els terrenys del Pinar per a la construcció d’un camp de golf, el veïnat del Grau ha estat reclamant amb major o menor intensitat, segons el moment, la recuperació del Pinar per al poble. Gràcies a persones com Rosarito «la de les espardenyes», molts anys després vam saber que vora 1.000 arbres van ser talats per a poder jugar a golf. El Pinar era en aquells anys un espai molt popular d’esbarjo i d’aprofitament dels pescadors, que utilitzaven l’escorça dels pins per a protegir les xarxes de pesca de la podridura. Aleshores, el sotabosc era generós i permetia fins i tot la pervivència d’una colònia de camaleons que va desaparèixer al mateix temps que desapareixien els arbustos del Pinar als anys 80. La desfeta ecològica duta a terme al llarg dels anys pel Club de Golf Costa de Azahar, que ha eliminat el sotabosc original que creixia baix els pins, continua actualment amb la connivència de l’Ajuntament. De fet, des de fa mesos Castelló en Moviment ve preguntant de manera reiterada al regidor Rafa Simó per la plantació irregular de palmeres dins la part del Pinar que ocupa el golf. El silenci ha estat fins ara l’única resposta.

La reivindicació de recuperar el Pinar per al poble ha estat acollida per diversos partits polítics al llarg dels últims anys i hem pogut vore regidors i regidores que, des de l’oposició, s’han manifestat públicament a favor de la recuperació del Pinar però que un cop han arribat al govern, miren l’horitzó xiulant «si te he visto, no me acuerdo» de J. Sabina. Més enllà d’aclarir els acords precaris entre l’Ajuntament i el Club de Golf Costa de Azahar per a la gestió i explotació del camp de golf, que estan fora de tota ordenació jurídica, el Grau mereix una resposta clara a una reivindicació històrica i sembla que aquest govern no la donarà.

*Regidor de Castelló en Moviment