El dimecres passat vam tornar a veure un espectacle lamentable al Parlament de Madrid, ara a compte de la renovació de l’estat d’alarma. A banda de curiositats com que el PP va fer una argumentació totalment enfrontada i finalment es va abstindre, o que Vox va votar de la maneta amb Bildu, ERC i Junts x Cat, la bronca sistemàtica va tornar a ser la nota predominant. Amb el beneplàcit de la cotorra inclòs.

Dit això i posats en context, la pandèmia ha servit, en l’àmbit polític, per continuar tirant-se els trastos entre totes les forces polítiques. Amb poques propostes posades damunt la taula (a excepció d’uns pocs com és el cas de Baldoví) i amb nul·la visió d’Estat, a pesar de la tremenda crisi que estem travessant.

Així doncs, enmig de l’aldarull de si hi ha hagut mala gestió del Govern central, de les comunitats autònomes o dels dos per igual, la qüestió és que han sigut els ajuntaments els que de manera general han respost satisfactòriament i han solucionat els problemes de la gent. Com fan normalment.

I a pesar d’això, i com també ocorre ben sovint, han tornat a ser els oblidats. No només perquè se’ls ha deixat de costat en el moment de la presa de decisions (a pesar del que diga el amigo Caballero), sinó sobretot perquè se’ls obstaculitza sistemàticament per aportar propostes.

Sense anar més lluny, a hores d’ara encara no s’han alliberat els milers de milions dels superàvits que els consistoris han tingut en el 2019. Una acció que no només suposaria poder destinar fons a la lluita contra el coronavirus sinó que, a més a més, permetria activar obres i projectes productius que potencien el sector laboral, que bona falta en fa.

De moment, a l’espera que es prenga alguna decisió en este sentit, els ajuntaments continuen donant el màxim possible per eixir d’esta situació al més prompte possible. A pesar que se’ls ningunege una vegada més.

*Alcalde de Betxí