La sostenibilitat i el canvi climàtic s’han fixat com a matèries prioritàries, juntament amb la igualtat, la innovació digital o la internacionalització, en els nous Estatuts de la Universitat Jaume I. El nou text ha estat aprovat aquesta setmana pel Claustre, el màxim òrgan representatiu de la comunitat universitària, i és fruit de dos anys de treball i debat participatiu al si de la institució acadèmica d’educació superior, sota el lideratge del catedràtic Germán Orón , Comissionat de la Rectora per a la Reforma Estatutària.
L’interès per la sostenibilitat, doncs, no solament preocupa al Consell de Govern encapçalat per la rectora, Eva Alcón , sinó que també genera inquietuds a tots els sectors universitaris, des del professorat i la comunitat investigadora, al personal d’administració i serveis i a l’estudiantat. Molt especialment, tenint en compte el vincle entre la qualitat ambiental i la salut de les persones, com s’ha evidenciat durant aquesta pandèmia causada per la covid-19.
Com a mostra de la consciència ambiental de l’UJI, es pot destacar la declaració de l’Emergència climàtica ara fa un any o la posada en marxa de dues comissions de diàleg: una per tal d’implantar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, coordinada per la vicerectora d’Estudiantat i Compromís social, i una altra per a desenvolupar el pla estratègic davant el canvi climàtic, comandada amb tenacitat i decisió per Rafa Mayo , vicerector de Campus i Vida Saludable. En l’àmbit de la participació resulta remarcable la constitució i implicació de l’associació universitària Comunitat UJI x Planeta.
Quant al vessant de la recerca, des des la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) del Servei de Comunicació i Publicacions de l’UJI es va promoure la creació d’un Seminari Interdisciplinari d’Investigació en Canvi Climàtic en 2016, amb el suport del vicerector d’Investigació i Transferència, Jesús Lancis , amb l’objectiu de fer visibles les línies de treball dels diversos grups vinculats amb la sostenibilitat, alhora que afavorir un model de ciènciainterdisciplinar i col·laborativa.
Inspirats per la confluència de coneixements de diverses disciplines, tot continuant iniciatives d’innovació en la comunicació científica institucional, com és el cas de les narratives transmèdia d’ Àgora Digital o l’exploració dels videojocs de Have Fun -tots dos projectes finançats per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació-, un grup transdisciplinar d’investigadors i professors vam dissenyar el LivingLab Planeta Debug: videojocs, coneixement, serendipitat i cocreació en el puzle del canvi climàtic . En setembre de 2019, aquesta idea construïda amb molta il·lusió, creativitat i voluntat de crear comunitat participativa, es va poder engegar gràcies al suport de la Fundació Daniel i Nina Carasso, mitjançant el seu programa d’Art Ciutadà centrat en accions vinculades amb la temàtica dels sabers per a comprendre els desafiaments contemporanis.
Aquest any de vida del LivingLab Planeta Debug ha estat realment intens i enriquidor, hem creat moltes complicitats amb la ciutadania, l’estudiantat, el professorat de Primària i Secundària -amb la col·laboració del CefireArtísticoexpressiu de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, coordinat per XimoMontañés - alhora que involucrar-nos en projectes tan innovadors, valents i necessaris com la creació dels materials de la nova assignatura Cultura Digital en anglès, promoguda per la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, Margarida Castellano .
El coronavirus i el confinament van exigir-nos l’adaptació a l’entorn digital de moltes de les activitats de Planeta Debug, tanmateix, hem de reconèixer que la col·laboració de totes les persones i institucions implicades han fet possible que el projecte continuara ben viu. Hem d’agrair la flexibilitat de l’equip de la Fundació Carasso, amb la coordinació de professionals pròxims i creatius, com ara Carlos Almela , i el suport col·lectiu de moltíssims equips de l’UJI, des del Servei de Comunicació i Publicacions, dirigit per Francisco Fernández Beltrán , al Comissionat de la Rectora per a l’Impuls Digital, Francesc Esteve , o al responsable del Projecte de Cultura Científica i Ciència Ciutadana, Lluís Martínez . Sempre de la mà de la resta de companys dePlaneta Debug: Miguel Chover, Antonio Morales, Cristina Rebollo, Diego Díaz, Esteban Galán, Clara Boj, Enric Cervera i Begoña Martínez .
En plena pandèmia, Planeta Debug ha crescut i ha evolucionat, mentre que ha encaixat en els nous desafiaments de la Universitat Jaume I, alhora que en els de la Fundació Carasso, la qual, conduïda per Isabelle Le Galo , ha impulsat la coalició filantròpica espanyola Fundacions pel Clima, juntament amb l’Associació Espanyola de Fundacions, a fi d’empènyer «un canvi sistèmic urgent, el qual només podrà aconseguir-se si s’uneixen esforços», com argumenten.
Estem especialment contents de mantindre el nostre esperit internacional -també alineat als nous Estatus aprovats pel Claustre de l’UJI- i catalitzador de diverses perspectives culturals. Mantenim ben robusta la nostra col·laboració amb l’escocesa Glasgow Caledonian University, on treballem conjuntament en el repte Good Game, el disseny de videojocs per part d’alumnat de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE) inspirats per divuit grups d’investigació de l’UJI. Aquesta mateixa setmana hem donat a conèixer els guanyadors del primer programa de residències d’artistes als laboratoris de l’UJI Art & Videojocs -els creadors Mónica RikicćFusté i Román Torre Sánchez - i aquesta tardor acollirem al campus l’il·lustrador Sento Llobell a la programació de Videojocs Talks de l’UJI GameLab. Després d’aquests primers 13 mesos,al LivingLab PlanetaDebug mantenim la nostra aposta decididapelsi l’art com a llenguatges per a aproximar-nos a la sostenibilitat, alhora que investigar, dialogar i jugar en l’univers de la crisi climàtica. H
