L’abraç del dimarts passat entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias després d’anunciar el preacord per al Govern central tanca per fi una relació tortuosa entre el Partit Socialista i Podemos que ha durat 5 anys i que ha viscut episodis variopints. Tant el Partit Socialista com Podemos hem viscut profundes crisis internes en els últims anys que, entre altres motius, versaven sobre les relacions de govern entre els dos actors: el país ha viscut dues repeticions electorals en 2015 i 2019 precisament per la incapacitat d’assolir eixe acord, ni cap altra majoria alternativa, que hui ja ha arribat. Eixe abraç obri per fi un nou temps polític inèdit per al país després d’un interregne de 4 anys del que només hem eixit per l’amenaça de la força parlamentària creixent de Vox i pel retrocés electoral tant del PSOE com d’Unidas Podemos. Pedro Sánchez era el primer en afirmar dimarts que era un acord per a 4 anys i eixa solidesa només l’assolirà amb propostes de reformes territorials decidides que sumen als partits perifèrics fins a la majoria parlamentària necessària.

EL PRIMER govern de coalició d’Espanya en l’actual sistema democràtic té enormes reptes per al país. La crisi de legitimitat de les institucions produïda per la gestió de l’última crisi econòmica ni molt menys s’ha pal·liat (i el creixement de Vox té molt a vore amb l’encara necessitat destitutiva del règim actual), la crisi territorial s’ha agreujat amb la sentència del Procés (i també ahí creix Vox) i se li sumen les demandes territorials de l’Espanya buidada (i de nou Vox creix en les zones rurals donant una ombra de resposta) i això se li suma la crisi del model productiu d’Espanya basat en la precarietat i la desigualtat i amb la necessitat d’adaptar-se a la nova crisi climàtica ja en agenda.

EIXE NOU GOVERN haurà d’alçar un projecte de país antagònic al qual hui ja dibuixa, amb suports creixents, Vox. Perquè, no ens enganyem, Vox està ja hui oferint respostes (reaccionàries i d’extrema dreta, però respostes) a les grans crisis per resoldre d’Espanya. I en eixe horitzó nacional-popular Podemos hem d’aportar les idees més valentes i esperançadores i, alhora, certes, segures i honestes. Cadis i Barcelona des de 2015, la Comunitat Valenciana i Castelló des de juny, i tantes altres experiències, ens han de servir per convertir-nos per fi en una força política que siga percebuda com a de govern, amb capacitat de canalitzar la confiança dels sectors més progressistes de la societat en millores de vida tangibles per al conjunt del país i de les nostres ciutats, assumint els nostres límits amb honestedat, però alhora aprofitant cada xicoteta victòria per traçar l’objectiu de la següent. I ara sembla que, per fi, tenim quatre anys per abordar eixe repte enorme.

*Secretari general Podem Castelló