Aquest article no va de futbol, però crec que Castàlia és un bon referent perquè entenguem la magnitud del que anem a parlar. Moltes i molts de vostés han estat allí i tot Castelló coneix aquest edifici i hi ha passat alguna vegada pel costat d’eixe estadi municipal on hem viscut tants bons moments.

També moltes i molts de nosaltres llancem el fem als poals que tenim a la cuina de casa, sense plantejar-nos que passa després amb tot eixe rebuig. I és normal. L’anterior model de recollida i tractament de la brossa, el de contenidor que ho replega tot (i com més quilos acumule, més diners guanye) no requeria ni li convenia cap reflexió. De fet, la ciutat de Castelló va generar més de 80.000 tones de fem durant l’any 2019 una quantitat que, si em permeten, és una autèntica barbaritat.

Connectem ara aquests dos espais, la cuina i Castàlia. Una tona de fem, compactada al màxim, ocupa un metre cúbic. Doncs bé, Castelló genera cada any els metres cúbics de rebuig necessaris per a omplir tota la gespa de l’estadi, preferència i els gols de baix. Imagine que vosté entra al camp per tribuna, s’arrima a la barana i, en compte de vore el camp, es troba muntanyes de bosses de fem. I en dos anys tenim tot l’estadi ple fins al sostre.

Pense en l’edat que té vosté, i imagine o intente imaginar, totes les muntanyes de fem, que ha generat (hem, jo el primer) i hem abandonat embrutant el futur dels nostres fills i les nostres filles. És això que el volia i volíem per a Castelló? Doncs, no.

Per això, les institucions i l’empresa pública Reciplasa fem molta feina per intentar tractar de manera adequada els residus i evitar al màxim que tot aquest rebuig acabe baix terra, en un abocador. Malgrat les nombroses mesures de seguretat, sempre hi ha un risc que hi haja contaminació, i això per no parlar de les quantitats de brutícia que deixem «amagades» cada dia a les futures generacions. I és que molt de treball que fem, més de 50.000 tones acaben soterrades cada any.

La bona notícia és que la brossa orgànica es pot reciclar tota. Pells, ossos, closques, xicotetes restes vegetals com flors, taps de suro, furgadents... Pense la quantitat que acumulem al final de la setmana. Com millor fem la selecció a casa (i ací no podem fer miracles, necessitem la col·laboració de totes i de tots) més efectiu serà el reciclatge a la planta, més rentable serà el servei i més residus tindran una segona vida. Pense també si volen que les muntanyes que vegen a l’horitzó les noves generacions siguen verdes i plenes de salut o de bosses fem i plenes de malaltia i brutícia. Si té la resposta, el primer pas està a la cuina de casa. H

*Regidor de Reciclatge i Gestió de Residus de Castelló