D'ençà que la pandèmia va començar, els governs han pres decisions que van adaptant-se a mesura que es produeixen nous contextos. Cal subratllar que, tot i ser una situació produïda per l'alerta sanitària, ha afectat tots els àmbits.
Pel que fa a una de les grans decisions adoptades, l’ingrés mínim vital, algunes mesures han anat canviat des del seu anunci, sobretot les que tenen relació amb «qui» i «com». En un primer moment, allà pel mes de maig, el ministre de la Seguretat Social, en J.L. Escrivà , va posar en dubte la capacitat de la Generalitat Valenciana per fer tràmits amb eficiència! Això va provocar un gran rebuig a la majoria de partits valencians, perquè el País Valencià havia estat justament el més innovador de l'Estat amb la incorporació de la Renda Valenciana d’Inclusió en el seu catàleg de prestacions. Des d'ací havíem fet amb eficiència una gran tasca formativa adreçada als serveis socials d’atenció primària dels municipis per a la seua gestió. Així, els dubtes sobre la capacitat de gestió de la Generalitat eren del tot incomprensibles. Feliçment, Les Corts van aprovar ràpidament un decret per adaptar el règim jurídic d’ambdues prestacions, l'estatal i l'autonòmica, tot fent que resultaren compatibles. I a més, mentre l’ingrés mínim vital sols contempla aspectes econòmics, la renda valenciana d’inclusió hi inclou itineraris d’intervenció professional individualitzats i processos d’acompanyament, on els serveis socials tenen una funció fonamental.
Per tot això, des del primer dia, Compromís va reivindicar la necessitat d’impulsar, a la major brevetat, un conveni de cogestió entre administracions per agilitzar la resolució d’expedients. Vam recordar com d'urgent era ampliar el personal en les institucions que coneixen més la realitat i que tenen de fet les competències en serveis socials: les autonomies. Des de la proximitat veiem les cares de la gent i som més eficients. La gestió propera posa sempre les persones primer. H
*Regidora de Compromís per Vila-real
