Recorden vostés la reacció que teníem de petits, després de fer una mala passada, i els nostres familiars o professors ens renyaven o demanaven explicacions? Recorden que l’actitud, excepte matisos, era sempre la mateixa? Ajupíem el cap i tractàvem, durant uns segons, de mantenir silenci i aguantar la respiració. Com volent que la tempesta passés, no ser-hi. Tractàvem de mantenir la dignitat amb un silenci, fins i tot mantenint la respiració, com si això fos a solucionar el que ja no tenia solució. O inclús tiràvem la culpa al del costat. Un quan és nen té molt a aprendre, com assumir la responsabilitat sense donar la culpa als altres, a saber donar les explicacions del que va succeir i a no mentir. Però de majors aquesta lliçó se suposa apresa i integrada en la nostra manera de moure’ns pel món. Cosa de la qual dubte quan veig, cas per cas, tota la corruptela política que ha fet indigna l’acció política, i el silenci per resposta dels companys d’eixos partits que segueixen en les institucions sense voler assumir la responsabilitat. Aquest silenci, aquesta apnea premeditada, tenyeix de desconfiança tota acció política de forma generalitzada, cosa que ells mateixos aprofiten sense escrúpols per a generar dubtes sobre les accions polítiques netes.
Com quan el portaveu adjunt del PP a Castelló afirma que aquest govern destina més diners a l’any a pagar assessors que al pla d’ocupació. Simplement menteix, i les dades són públiques i comprovables. Mentre els governs del PP tenien 16 assessors, l’actual té 13. Els alcaldes Fabra i Bataller disposaven de 2 assessors i tres auxiliars d’alcaldia cadascun, ara no existeixen en l’organigrama. El Grup Popular tenia 4 assessors, dels quals 2 d’ells ni treballaven a l’Ajuntament sinó a la seu del PP, com va reconéixer ell mateix a ple municipal.
El PP local ja ha deixat arrere la política de la postveritat, ara exerceix la política de la prementira. I mentir sabent que es menteix és, sense més, menyspreable i indigne; com quan un nen menteix perquè no ha aprés encara a assumir responsabilitats. Aquesta actitud en un adult és denigrant; en un polític, a més, indignant i inadmissible.
*Regidora de Compromís per Castelló
