Si vostés segueixen els articles que publique sabran que, sovint, m’agrada començar per les obvietats. I és una obvietat que el nostre port és una peça clau per al desenvolupament econòmic de les nostres comarques. No importa el moment en què puguen llegir açò. Les exportacions de la indústria i l’arribada de matèries primeres passen per aquesta infraestructura bàsica.

La segona obvietat és que València ens queda molt lluny. Pot ser perquè no li prestem l’atenció que mereix o perquè el centralisme del Cap-i-casal és molt més intens del que ens i els agradaria reconéixer. Però els poc més de 60 quilòmetres que ens separen esdevenen una distància enorme.

Escric sobre aquestes dues obvietats perquè a València i al govern de la Generalitat hi ha un fort debat sobre l’ampliació del port de la capital. Però el debat està passant sense pena ni glòria a Castelló, encara que allò que s’està plantejant ens afecta molt més del que ens podem imaginar i té repercussions directes en les nostres empreses i en els llocs de treball, per començar.

NO ÉS LA PRIMERA vegada que sobre la taula hi ha temes més o menys conflictius respecte al Port de València. Recordem que, en plena campanya electoral, el president de la Generalitat (natural de les comarques de Castelló) va anunciar un túnel subterrani entre el Port de València i Sagunt. L’encara ministre en funcions Ábalos li va dir que avant, que cap problema. I a mi em sorprén, com qüestions tan serioses, les quals poden, a més, ferir de mort el nostre port, passen quasi inadvertides per nosaltres.

Ara, el debat és una macro-ampliació del Port de València. Una inversió milionària que poc té a veure amb les necessitats mediambientals i de canvi de model productiu que l’emergència climàtica reclama. Una inversió que perjudicarà Castelló i a la qual ens hem d’oposar, tal com està plantejada.

PERQUÈ NO PODEM omplir-nos la boca amb l’equilibri territorial, la coordinació i l’eficiència, i després que es proposen creixements desmesurats sense tenir en compte com afecta la resta dels ports del país. Parlar d’un obra com la que es vol fer a València, sense pensar en Sagunt o Castelló, és senzillament insolidari i un model de competència que bloqueja les alternatives de col·laboració amb què portem treballem de fa anys.

Perquè no podem anunciar alegrement certes inversions, sense tenir en compte l’obvietat absoluta: els recursos públics són escassos i limitats. Això implica que hem de triar bé on invertir i què prioritzem. És evident també que la inversió prioritària és el corredor mediterrani. No només al Port de València, sinó també per als de Castelló, Sagunt, Alacant, Cartagena i Tarragona, per a la nostra indústria i la nostra economia i per als milers de llocs de treball que depén d’açò.

Des de Castelló no podem veure amb bons ulls una inversió d’eixe calibre. Hem de ser contundents perquè es prioritze el corredor mediterrani, i perquè l’equilibri territorial no siga una expressió buida de contingut que només s’òmpligue en període electoral. El nostre port i el nostre futur ens mereixen estar alerta.

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i diputat provincial