El PP veu irregular que m’haja comprat una casa construïda fa 19 anys sobre uns terrenys que no han patit cap modificació des que ells mateix van aprovar el Pla de la Marjaleria i sobre els quals ni es pot construir, ni ampliar, ni modificar res. Si fóra regidor del PP, acostumats a saquejar fins i tot els hospitals d’Haití després d’un terratrèmol, estaria tranquil, però com acostuma a passar-nos als qui no som delinqüents, estos dies estic nerviós.

Quan Castelló en Moviment vam decidir fer un pas endavant per a intentar canviar la realitat d’una ciutat sotmesa durant decennis a pràctiques mafioses, sabíem que rebríem tota classe d’atacs de la «famiglia» i des del principi hem rebut advertiments més o menys encoberts. Posem en risc la impunitat del PP i per això, durant el ple, un tremolós Pérez Macián va eixir al «quite» de Begoña Carrasco, que s’amagava en la barrera. Pérez, un personatge que li deu tot el que creu que és al PP, va començar a disparar contra tothom mentre el Ple posava en qüestió la seua acta de regidor, aconseguida en les eleccions fraudulentes de 2007 segons els empresaris que van pagar la campanya d’Alberto Fabra.

Durant el ple, Pérez ni va intentar justificar les acusacions de Ricardo Costa assenyalant com a «dopada» la campanya a l’alcaldia d’Alberto Fabra en 2007; tampoc li va demanar perdó als castellonencs perquè el seu partit va mantenir a Carlos Fabra com a regidor, president provincial i «capo di capi» quan ja tot el món coneixia les seues pràctiques. No va fer res d’això; sinó que Pérez Macián es va dedicar a llançar sospites infundades cap a CSenM amb informacions sobre la meua vida personal que podrien posar en risc la meua seguretat, superant tots els límits del debat polític. Ja sabíem que els que van saquejar el que era de tots a mans plenes no tenien cap límit ètic, divendres van confirmar que tampoc ara, després de desenes de condemnes judicials, no tenen cap frontera moral. A 2015 vam implicar-nos a la política municipal per recuperar l’Ajuntament de les mans d’esta gent sense escrúpols. Però el camí per mantindre’ls lluny dels diners públics a voltes no és gens fàcil.

*Regidor de CSenMoviment