Premis de la Diputació

Tot va anar de la forma esperada i les intervencions de José Benlloch (PSOE) i Javier Moliner (PP) van seguir el guió establit. Sens dubte va ser Benlloch qui amb més passió va defensar els interessos de les grans empreses multinacionals davant les nacionalitzacions dels sectors estratègics i els recursos naturals per tal de garantir els drets i el benestar de les persones.

En un atac de sinceritat, el jove alcalde d’extrem-centre, tot recte a la dreta, va arribar a dir que el risc de intervindre empreses per part de l’estat genera incertesa jurídica i açò impedeix l’arribada d’inversors a un país.

En aqueix moment es debatia sobre Veneçuela, on ja saben vostès que els interessos d’aqueixes grans companyies han sigut defensats amb afany tant per part de Felipe González com per Aznar. Potser caldria recordar-li a Benlloch que la Constitució que ell va prometre amb gust per a ser alcalde diu que «tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigue quina sigue la titularitat, resta subordinada a l’interés general» i reconeix «la iniciativa pública en l’activitat económica. Mitjançant una llei, determinats recursos o serveis essencials podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de monopoli; podrà ser acordada, també, la intervenció d’empreses quan ho exigisca l’interés general.» Com veuen, tota una exhibició d’esquerranisme de l’alcalde socialista.

Més divertida va ser la resposta de Moliner davant la crítica del nostre diputat Iñaki Vallejo, que va enlletgir els premis de la Diputació ja que, una vegada més, ignoren a les dones.

Benlloch va eixir de seguida al «quite» per dir més o menys que a feminista a ell no li guanya ningú.

Però Moliner el va superar en dir amb gran vehemència que l’empresa premiada enguany, Marie Claire, dóna treball a moltes dones. Va estar d’un pel que digués que les calces que fabrica són la majoria per a dones. Tota una exhibició de feminisme, així és la Diputació.

*Regidor de CSeM