El que fem quan elaborem el pressupost és gestionar uns diners, que no són nostres, dels qui governem, són nostres, de tota la ciutadania i tenim l’obligació de gestionar-los de la millor manera. Quan ens presentem a les eleccions, almenys nosaltres, ho fem amb la convicció que tenim propostes per millorar la vida de les persones. De vegades es pot fer amb un cost mínim, sols canviant les maneres però d’altres vegades cal destinar uns diners elevats. Arreglar les malifetes de 24 anys no és fàcil ni barat. Desfer despropòsits, arreglar carrers oblidats, dotar-nos de serveis de qualitat costa molts diners. El pressupost vindria a ser una traducció numèrica de les polítiques d’un govern. Encara que no totes poden traduir-se a xifres. La major part d’ingressos vénen d’un únic lloc: els nostres impostos, bé, dels qui els paguem. Per tant, qualsevol política de rebaixa d’impostos, implica immediatament una disminució dels ingressos. Però, per exemple, una política de control, de vigilar perquè pague qui ha de pagar, pot augmentar els ingressos. La recuperació econòmica també té el seu intríngulis. Si és més barat obrir una empresa, pot ser més empreses s’animen a obrir. I acabem recaptant més.

Que fem inversions és una despesa considerable. Però les empreses que construeixen, o subministren poden crear llocs de treball per poder fer-ho. Una inversió en una obra gran costa diners però crea llocs de treball a persones que després consumeixen en la ciutat, evitant el tancament de comerços i empreses.

Cada despesa en ocupació, més enllà de l’objectiu de millorar el benestar, la justícia social i tot allò de rescatar persones, té un efecte directe en el consum, en la revitalització d’empreses i comerços.

En un pressupost interessat en el bé comú hi ha despeses que haurien de considerar-se inversions. Per exemple, cultura. Les dinerades del PP en contractar amigatxos sense cap projecte cultural, sense estratègia, sense cap ull van convertir la ciutat en un lloc gris on mai passava res interessant. Tot el que s’ha fet el que portem d’aquesta legislatura ha fet retornar a la ciutadania l’orgull de ser de Castelló, ha fet que la gent torne a eixir al carrer a passar el seu temps d’oci. La ciutat bull de vida i de ganes d’enriquir-se culturalment.

Per exemple en transparència. Mai com ara heu pogut saber cada euro de despesa, fiscalitzar, sumar, opinar, participar en les decisions. Que tingueu clar que quan pressupostem, ho fem pensant en vosaltres. Mai ens tornaran els diners furtats. Eixe partit que va guanyar eleccions amb campanyes pagades per vosaltres no ho farà més. És profundament immoral que el cost de les campanyes acabara augmentant el cost de les obres que es feien en ajuntaments i Generalitat. En una trama organitzada des de la direcció del partit. Un partit corrupte. No sols les persones, el mateix partit ha sigut evidenciat que era corrupte. Es van gastar els vostres, que també són nostres, diners per pagar-se cartells i festes i van deixar una ciutat assolada amb serveis públics de tercera.

No tornarà a passar. Ara que sabeu, amb transparència, el que les coses valen, com les licitem, com les acabem concedint, mai es retornarà als temps foscos de «los amiguitos del alma».

*Vicealcaldessa de Castelló