Les dades del sistema de comptes territorialitzades valencianes de l’any passat ens deixaven a totes les valencianes fregant els 2.000 milions d’euros de dèficit, que equivaldrien a quasi un 2% del nostre PIB. Les dades les ofereix normalment el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Aquestes balances fiscals fan que les autonomies amb més riquesa tinguen menys diners i les de menor renda gaudisquen de superàvits.

El cas valencià és inaudit a Europa, ja que, tot i trobar-nos entre els pobres, no només hem d’aportar, sinó que damunt rebem com si fòrem rics, és a dir, molt poc. Dit d’altra manera: si entenem que la solidaritat és que els rics donen als pobres, què passa si el que demanem és que un pobre pague tant com un ric i damunt, quan necessita que l’ajudem, el deixem tirat?

Doncs així és el dèficit valencià!

Si durant molt de temps has deixat algú sense menjar, sovint sense beure, i desassistit, és molt probable que la seua salut s’haja ressentit. Per compensar, hauràs d’estar-hi més damunt, curar-lo, tractar-lo extraordinàriamanent bé i donar-li medicines. Això si tens humanitat. Si no ho fas, la seua salut empitjorarà més. Aquest exemple representa també el que ens passa a les valencianes. És per això que cal exigir un tracte just, un finançament que no només estiga més acord amb el nostre nivell econòmic, sinó que compense tot el que durant molts anys no s’ha invertit en infraestructures, salut, educació, trens, plans de millora en empreses, treballadors o drets laborals.

Per tot això, més que mai, necessitem un gran compromís per un finançament just. Els partits PP i PSOE ens han acostumat, a torns, a no rebre allò que aportem. És hora de fer un canvi real i, segur, ho exigirem, perquè és el nostre dret i ho mereixem.

*Regidor Compromís per Vila-real