La crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus ens ha paralitzat. El Consell de Ministres va aprovar dissabte un decret d’Estat d’Alarma inèdit que restringeix els desplaçaments als mínims imprescindibles: abastiment, medicació i treball. Tots els esforços de l’estat estan dirigits al compliment d’eixes mesures per contenir la propagació de la malaltia que ja és una de les majors crisis civilitzatòries de les últimes dècades.
Eixe Decret ens recorda les capacitats d’institucions per garantir el benestar del seu poble i que tenen l’obligació d’aplicar: control d’hospitals privats, intervenció de la indústria alimentària i farmacèutica si fos necessari, possibilitat del control dels sectors energètics... Davant esta crisi sanitària amb les seues derivades socials, l’única garanties per a la ciutadania és que els poders públics siguen forts per posar l’interés general per damunt de tota la resta.
Malgrat això, el decret ha xocat amb la dinàmica de l’economia i del món del treball que encara no sap molt bé com comportar-se davant esta situació. Hem vist imatges d’aglomeracions en les Rodalies per la incapacitat comprensible de moltes empreses de desfer-se de la seua racionalitat econòmica fins i tot en moments com estos. El Consell de Ministres ha de dictar amb valentia quins treballs són imprescindibles en esta situació i quins s’han de restringir al teletreball per salut. Cuidar la salut pública del país és impossible de quantificar en termes econòmics i, per tant, no es poden aplicar davant esta situació criteris econòmics. Un malalt més, una mort més, no té cap preu econòmic; però el mercat per si mateix ho té molt difícil per decretar la seua pròpia paràlisi, li correspon a les institucions controlar l’economia.
Però la paràlisi va més enllà d’eixe Decret. La paràlisi també afecta a tots els elements de la vida pròpia del Segle XXI. Una paràlisi que ens pot i ens ha de servir per a reflexionar com funciona el món, el paper que té l’economia en ell, la importància dels poders públics per garantir el benestar, la rellevància de tindre uns professionals sanitaris suficients i suficientment dotats i la importància de generar dinàmiques d’abastiment sostenibles i el valor inquantificable de cuidar i protegir a les nostres persones més vulnerables. Si aprofitem esta paràlisi per a agafar impuls, podem eixir reforçats com a ciutadania i com a poble.
*Portaveu de Podem-EUPV a Castelló
