Un dels efectes d’aquest maleït virus ha estat la redempció de les nostres cuines. En contraposició al conegut com a menjar ràpid, en un gran nombre de grups de whatsapp vaig començar a veure com molts compartien receptes cuinades.
Al mateix temps, m’han arribat fotos d’amics que compartien manualitats, roba feta a mà o com fer sabó. El temps, un valor poc preuat, ha tornat als seus propietaris originals: les persones. El coronavirus ha portat sobretot desgràcies. Tanmateix, està deixant-nos moltíssimes lliçons que caldria no oblidar.
Des que m’alce confinat, cada dia sent clarament pardalets cantant. Abans mai els sentia. Açò em porta sentiments contradictoris: l’alegria de recuperar una natura desapareguda a les ciutats i la tristor de saber que la causa és un virus nefast.
També hem aturat les escoles. Això tampoc és cap bona notícia. Ara bé, en aquest àmbit hem descobert que les noves tecnologies poden ser molt útils per fer diverses activitats i, al mateix temps, hem sabut que la falta d’accés a ordinadors pot fer que molts estudiants no tinguen un dret fonamental com és l’educació. En temps de desastres i dolor pot haver-hi una cara positiva. Potser la pizza pertany al grup d’aliments considerats menjar ràpid, però en podem fer una de casolana, amb farina treballada a casa i a muntó vegetals.
I en l’àmbit polític? Quina lliçó en traurem? N’aprendrem res de nou? O seguirem amb el desacord i no passarem dels torns PP-PSOE en el Govern com sempre? Un bon punt per començar seria un gran pacte per l’educació. Estarem a l’alçada? O tornarem a caure en els mateixos paranys?
*Regidor de Compromís per Vila-real
