+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

A fondo

Prioritats i reptes de la universitat

 

Prioritats i reptes de la universitat -

Eva Alcón Eva Alcón
22/10/2017

Compartiran amb mi que la universitat és possiblement una de les institucions amb més potencial per transformar la societat. Per tant, cada acció i cada euro invertit s’han de fer pensant en la universitat com a motor de transformació social i com a instrument per a millorar la societat en què vivim. Ara bé, per aconseguir el nostre objectiu és necessari marcar-nos reptes que, al seu torn, ajuden a articular una institució cada vegada més complexa.

No hem d’oblidar que una de les prioritats de la universitat és la generació de coneixements amb impacte en l’àmbit internacional, i també en el nostre entorn més proper. Una universitat que aposta per la investigació necessita el suport institucional, la col·laboració d’altres instàncies i l’entorn empresarial, i un dels seus reptes és fomentar la cultura de la recerca en tots els àmbits de coneixement. En el moment actual, també tenim el deute moral d’apostar per les investigadores i els investigadors novells amb la finalitat de garantir el relleu generacional.

Una altra de les prioritats de la universitat és la transmissió del coneixement. Com a universitat hauríem d’aspirar a deixar empremta en les persones, especialment en l’estudiantat. En aquest sentit el nostre repte és que el pas de totes les persones per la universitat siga una oportunitat per créixer professionalment i personalment, al mateix temps que una universitat arrelada al territori es converteix en un catalitzador cultural.

Ser part de la comunitat universitària és també una oportunitat perquè, de manera conjunta i col·laborativa, reafirmem el nostre compromís social i la defensa dels valors que ens permeten avançar cap a una societat més justa, més equitativa, més plural i més inclusiva. Encara avui, hi ha moltes persones que veuen la universitat com una cosa molt llunyana, massa cara, i potser de dubtosa eficàcia per trobar una ocupació digna a l’acabar. Aquestes barreres «invisibles» són les que hem d’eliminar, o reduir, per aconseguir de veritat una universitat que siga un ascensor social per als joves, i a la qual puga accedir tota persona que tinga mèrits i interés per aprendre. Per a això, hem de reivindicar una major baixada de taxes i una política més diversa i més efectiva de beques, capaç de fer front a noves necessitats del nostre alumnat.

Al mateix temps, les diferents sensibilitats i prioritats de cada un dels col·lectius que conviuen a la universitat (estudiantat, professorat de diferents àmbits de coneixement i personal d’administració i serveis) fan que gestionar una universitat no siga una tasca fàcil. El nostre repte ha de ser entendre i gestionar les prioritats de cada col·lectiu, de manera que totes les persones puguen sentir que el seu treball és reconegut, al mateix temps que tinguen incentius i il·lusió per fer de la universitat un projecte col·lectiu.

Tampoc podem oblidar que gestionar la universitat és cada vegada més complex. Una part de la complexitat ve determinada externament. Un clar exemple el tenim en l’actual sistema d’acreditació de títols. D’altra banda, les universitats tenen la virtut de comptar amb models de gestió participatius que els permeten construir col·lectivament el seu futur. Combinar un model de gestió participativa amb un sistema que busque l’eficiència i la simplificació en la gestió és també necessari.

Finalment, en els darrers anys hem hagut de patir les dificultats econòmiques, que exigeixen fer més coses amb menys pressupost. Això ens porta necessàriament a un model d’universitat on el més rellevant no serà créixer en el nombre d’estudiants o titulacions sinó apostar per l’excel·lència i la diferenciació.

Són molts els reptes que hem d’afrontar però afortunadament, en algunes universitats, com és el cas de l’UJI, comptem amb un entorn social molt implicat en el seu creixement com a institució. La col·laboració i estima de la societat és, sense dubte, una fortalesa per continuar plantejant nous reptes, actuar de motor de transformació social i millorar la societat en què vivim.

*Catedràtica d’Universitat de Filologia Anglesa al Departament d’Estudis Anglesos de la facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló

Buscar tiempo en otra localidad