El passat divendres vam celebrar el 28è aniversari de la creació de la Universitat Jaume I. Avui sabem que la creació de la universitat va suposar un abans i un després per a la societat de Castelló, transformant la ciutat i la seua província. Va ser una festa acadèmica, però també una celebració cívica i una reivindicació de tot allò que implica un servei públic de formació superior i investigació.

Al llarg d’aquests 28 anys, la Universitat Jaume I s’ha convertit en la millor garantia d’un futur millor per als més de 50.000 estudiants i estudiantes que s’han format a les nostres aules. Com també ho ha segut per a les milers d’empreses i institucions que han col·laborat en projectes de recerca i innovació. L’impacte positiu de la Universitat Jaume I ha arribat a tota la societat, fins i tot lluny de les nostres fronteres més immediates. L’UJI és la universitat de Castelló, però també es projecta cap al món.

Tota aquesta tasca mai haguera segut possible sense el treball ben fet de tota la comunitat universitària, a la qual públicament vull agrair el seu esforç, realitzat en moltes ocasions en condicions de dificultats econòmiques. Per això vam reconèixer al personal amb 25 anys de servei en actiu i aquell que, desprès de tota una vida, s’ha jubilat en 2018.

Igualment, i com exemple de l’excel·lència amb la qual estem compromesos com a institució, vam lliurar els premis extraordinari en els estudis de grau a l’estudiantat, i els premis del Consell Social, en les categories de docència, recerca i emprenedoria estudiantil.

Un dels moments més emotius d’aquesta celebració ha estat el lliurament de la Medalla de la Universitat a les dues persones que m’han precedit al capdavant de l’UJI durant les dues darreres dècades, els ex rectors Paco Toledo i Vicent Climent, companys i amics. Ells van deixar la seua gran empenta i la Universitat els estarà eternament agraïda.

Si fem un repàs d’aquests 28 anys, sabem que la Universitat Jaume I ha anat avançant en les seues missions i és ja un projecte consolidat. Al mateix temps, també és un projecte en marxa, i ens plantegem huit reptes per fer avançar la nostra universitat.

En primer lloc, tenim el repte d’oferir una formació que done resposta a les necessitats canviants de la societat. I per això cal revisar la nostra oferta, com hem fet amb la proposta de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, i ampliant els dobles graus.

El segon dels reptes és la internacionalització. Produïm ciència i formem estudiantat que haurà de treballar en un món global. En uns temps convulsos com els d’ara, necessitem visibilitzar la nostra aposta per Europa, i buscar polítiques d’aliances amb altres institucions internacionals.

En tercer lloc, cal tindre una estratègia per a captar talent. L’UJI és conscient de l’esforç que l’Administració estatal i autonòmica han fet per posar en marxa diferents programes d’atracció de talent investigador, que complementarem amb un programa propi.

El quart repte que tenim per davant és que la igualtat i la inclusió siguen una realitat a la nostra universitat. Hem de trencar la bretxa de gènere que persisteix des de fa anys en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. També hem d’acabar amb estereotips i prejudicis que tenen un impacte en la trajectòria professional de les persones.

L’impuls digital és el nostre cinquè repte. Hem de formar ciutadans i ciutadanes digitalment competents. I aquest impuls digital ha d’anar de la mà del repte de ser una universitat sensible a les necessitats de les persones, i oberta a la societat. Cal transferir els resultats de la nostra investigació, l’estima per la nostra llengua i la cultura, i també els nostres valors.

El setè repte que tenim és posar en valor la universitat com a bé públic. Garantir l’accés equitatiu de l’estudiantat ha de ser una prioritat. La Universitat cal que sigue una finestra d’oportunitats per a totes les persones, independentment del seu origen social. També cal reafirmar-nos en el nostre compromís social, impulsant nous projectes de voluntariat i d’aprenentatge-servei, que ajuden a transformar el món en què vivim.

I en vuitè lloc, per portar endavant tots aquests reptes, necessitem planificar el futur. I no podem fer-ho sense un nou sistema de finançament. Necessitem un major finançament universitari i un finançament més just i equitatiu per a la nostra universitat.

El Consell de la Generalitat Valenciana ha fet un gran esforç en els darrers anys, però encara tenim incerteses, i cal reafirmar l’aposta per l’educació pública i per la Universitat pública de Castelló. Per la nostra part, continuarem treballant dia a dia, i de manera col·lectiva, per millorar el nostre projecte universitari.

*Rectora de la Universitat Jaume I