La mobilitat no és cap broma. Quan convé a alguns, la llei l’hem de complir estrictament, article 135 de la Constitució per exemple: El PP-PSOE es posa d’acord per a blindar pagar abans als seus amigots dels bancs que protegir xiquets o pensionistes si estan morint-se de fam o no poden pagar la llum. Les seues lleis són un xiclet, el mengen i estiren quan els convé.
És freqüent que les administracions més pròximes als ciutadans complisquen abans amb els seus compromisos que les que estan ben lluny dels ciutadans. La raó és simple: es gestiona més bé allò que es veu.
Un exemple: les obres d’Adif per facilitar un pas soterrani a la nostra estació de Vila-real. Quants anys més cal esperar? Els ciutadans porten massa anys queixant-se, sentint que «demà» i el demà mai arriba. Potser tindríem una ciutat més amigable amb les dificultats de mobilitat, però com deu dependre d’algú ben lluny que no sap ni on estem, no arriba mai. Això mateix potser passa amb l’edifici que acull a la policia de Vila-real. Tant d’omplir-se la boca amb què fan costat a la policia i tot un empastre.
Als ciutadans amb problemes de mobilitat igual. Segurament seria més eficient gestionar aquests afers des d’ací, donant-nos als valencians el finançament que mereixem. Ara mateix és el pitjor de tot Espanya, com ens estimen!
A l’antic règim, era costum dels sobirans distribuir les prebendes entre els amics, parents i relacions polítiques. En molts sentits seguim, gràcies als partits dinàstics i d’obediència estatal, amb les prebendes. Esperem que tot avance per millorar la nostra mobilitat i no sols la vida dels amigots dels partits dinàstics. Per a canviar això, els hem de canviar a ells primer.
*Regidor de Compromís per Vila-real
