Abans que el meu admirat Enrique Ballester faça una reflexió molt més lúcida que esta sobre les hores que dediquem durant el final d’un any per fer els propòsits per al següent, i sobre els 3 o 4 minuts que tardem ja en el nou any en fallar en tots eixos objectius, vaig a intentar per una volta avançar-me i anticipar els manaments ballesteristes: no pretenguem ser millors que l’any anterior, perquè és molt probable que fracassem, i conformem-nos en no ser massa pitjors. Tot i que semble una reflexió bastant trivial, crec que conté una gran càrrega ideològica: no cal ser els millors, ni superar-se, ni competir amb la resta; en la vida és prou amb gaudir de cert benestar, certes cures i afectes i certes aficions que ens reporten satisfacció.

La mateixa reflexió la podem traslladar a la mirada sobre la pròxima dècada que comença demà i als propòsits que tenim com a societat per a ella. S’ha escrit ja molt sobre el que pot significar la dècada dels anys 20 que ara comencem i no són poques les analogies amb la mateixa dècada del segle passat. Si els anys 90 van estar marcats per la caiguda del bloc socialista, el 2000 pel desenvolupament tecnològic accelerat, la dècada que ara acaba ha sigut la del col·lapse d’eixe creixement econòmic que semblava imparable i la d’un augment enorme de la desigualtat associada.

Els anys 20 van a ser, en els millors d’eixos somnis, la tornada a la normalitat: la dècada de la quarta revolució industrial, de la recuperació del creixement econòmic ininterromput i de l’estabilitat política. Llàstima que ara mateix sembla pràcticament impossible que tot això passe.

Faríem bé com a societat i com a ciutat de conformar-nos en un poc menys durant els pròxims 10 anys: aprofitar la quarta revolució industrial per reduir hores de treball (i no per a aprofundir la precarietat), avançar cap a formes de consum i de producció més sostenibles i compromeses amb pal·liar el canvi climàtic, dirigir els esforços de les institucions en fer-se càrrec de les tasques de cures per fer més conciliable la vida familiar amb la laboral i combatre la soledat...

Pot ser apostar en el pròxim any pel decreixement i no pel creixement siga poc ambiciós, però tampoc cal pretendre ser sempre el millor, a voltes faríem bé d’iniciar l’any aspirant a no ser massa pitjor.

*Secretari general de Podem-EUPV