Les últimes setmanes veiem als nostres carrers diverses protestes, com ara la batalla dels taxistes a les grans ciutats per l’aparició de plataformes del servei de transport que suposen una gran competència per al sector.
A més, són moltes les iniciatives que, impulsades per agricultors, simpatitzants del sector i la societat valenciana en general, reivindiquen un tracte just per als nostres cítrics. Pràcticament la totalitat dels municipis de la zona han efectuat manifests amb unió i suport a la problemàtica actual de la taronja.
Al meu poble, també hi ha un grup de dones en protesta actualment, el personal de neteja de l’IES Miralcamp, que conjuntament amb centres educatius públics que es troben en la mateixa situació, han iniciat un seguit d’accions per a exigir el pagament del deute que l’empresa concessionària de Conselleria ha acumulat amb elles.
L’Administració confirma que està al dia amb el pagament a l’empresa i que és aquesta la que no realitza la retribució adequada a la plantilla. Certament des del mes de juliol esperen rebre la quitança que els pertoca en finalitzar el curs acadèmic 2017-2018 a causa del seu contracte de fixes discontínues i segueixen treballant cada dia sense haver percebut el salari del mes de desembre. És sols un exemple, però n’hi ha d’altres a la comarca, com Nules, que tenen una situació similar.
Les iniciatives del poble han de considerar-se molt seriosament pels governs, però quan les reivindicacions desemboquen d’una concessió de l’Administració pública cobren més importància. Cal habilitar mecanismes per a garantir que les concessionàries assolisquen el compromís que tenen, no sols amb l’Administració pública, que finalment som tota la ciutadania, sinó també amb les seues treballadores.
*Número 4 de Compromís per Vila-real a les eleccions de 2019
