Possiblement no és una prioritat, com alguns ja han assenyalat, i tampoc una necessitat, depenen dels ulls que ho miren. Encara que documentar o arxivar el que ara esta ocorrent pot ser siga una obligació moral i ètica per a cada municipi, per fer un recull de com està, estava, i estarà la nostra ciutat. Perquè, qui contarà aquesta història?

Si mirem el significat de la paraula arxiu al diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, li podem donar contingut al concepte que vullc trasmetre. «Conjunt de documents, públics o privats, acumulats per una institució o per una persona com a resultat de l’activitat pròpia o aliena». És primordial prendre la iniciativa de fer un recull, documentar o arxivar el que està succeint. Perquè més tard o més prompte, la societat voldrà saber què va passar.

Som conscients de la greu situació actual que estem vivint a causa de la pandèmia de coronavirus, una situació que passarà a ser històrica i que alguns arxius ja estan treballant per conservar i testimoniar. I és que hi ha suficients raons per fer que un arxiu documente el que ara està passant, i que a més a mes, siga la ciutadania la que participe en l’elaboració del mateix aprofitant les noves tecnologies. Fotos, vídeos, documents, inclòs, vivències de gent que puguen posteriorment explicar millor el que es va viure durant el covid-19.

Perquè açò passarà, i en eixe moment, voldrem saber, tirar la vista enrere, i sols documentat valdrà el que busquem i escriguem. Per això, un arxiu promou el coneixement promocionant el llegat històric d’una ciutat, i a la vegada custòdia i preserva la memòria de molta de la gent que enviarà la seua aportació d’un temps que mai pensàvem que arribaria.

Passaran els anys, i amb ells el passat, i apareixeran publicacions basades en allò escrit, allò documentat, simplement, el que ens ha passat. El que es va viure. El que ara vivim. El que viurem. Perquè una ciutat sense la seua història no és la mateixa. I és el moment d’escriure, d’enregistrar-la, i que d’ací uns anys puga ser investigada o contada per als més menuts, donant el dret a la ciutadania de conèixer el que realment va passar. Perquè açò passarà, i algú voldrà contar-ho, i sols amb la nostra aportació, serà la nostra història. I és que tant important es contar com arxivar el que està passant. Preservem-la.

*Regidor de Cultura, Patrimoni, Normalització i Agricultura a Borriana