+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

Tribuna

Qui treballa tampoc menja

 

Enric Pla Vall Enric Pla Vall
07/09/2017

De xiquet, sentia els refranys de la meua iaia. Un molt socorregut era «Qui no treballa, no menja!». M’ha vingut a la memòria llegint que, a escala de tot l’estat, el salari de milió i mig de treballadores i treballadors no arriba per pagar els aliments que necessita una família. Segons dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE, dos milions de treballadors ingressen menys del Salari Mínim (SMI), un dels més baixos d’Europa (707,6 €). D’aquests treballadors, un milió i mig (el 10% de la població ocupada) no arriben als 420 € en què l’enquesta fixa les despeses mitjanes d’alimentació ni, per descomptat, a les despeses per habitatge, un bé de luxe al qual la mitjana dels ciutadans destinem el 54% dels nostres ingressos.

He llegit també que el PIB espanyol recuperarà en 2017 el nivell anterior a l’inici de la crisi, però que el pes dels salaris ha baixat més del 2% en el repartiment. Fins ara, donàvem per cert que tindre un treball donava per viure, amb més o menys alleujament. Però, amb les reformes laborals impulsades pels diferents governs, s’està consolidant la figura del «treballador pobre», un exèrcit laboral a temps parcial (però a disposició absoluta de les empreses) al que el salari no permet viure amb dignitat.

Els municipis som l’administració més propera i, malgrat que no tenim competències en polítiques d’ocupació, multipliquem les iniciatives per impulsar-la als nostres pobles i ciutats. I cal dir que nos ens ho fiquen fàcil: les lleis antipersones del ministre Montoro ens resten competències, ens bloquegen a l’hora de contractar i afavoreixen als grups financers, amb mesures com l’impossibilitat de gestionar serveis de forma pública, les limitacions per contractar encara que tingues capacitat econòmica i l’obligació de gastar el superàvit per amortitzar més ràpidament el deute bancari en compte de destinar-lo a iniciatives necessàries per als ciutadans (això si, les amnisties fiscals no han faltat). I que fa el Govern? Bé, de moment té bloquejada l’ajuda als aturats de llarga durada (els 400€) per tal de passar-li el mort a les CC.AA. I mentrestant, en moltes cases continuen patint fam. En plena temporada de festes estivals, encara fa més mal.

*Alcalde de Vinaròs