Som molts els que mai hauríem arribat a imaginar el que s’està vivint estes setmanes a Catalunya i, en menor mesura, al conjunt de l’Estat. Tancament de pàgines web, registres d’impremtes, incautació de cartells, prohibició d’actes, amenaces de detenció a centenars d’alcaldes i càrrecs públics, intervenció de comptes, i la incertesa de no saber què haurà passat demà quan obrim les pàgines dels periòdics.
Resulta bastant evident que el Sr. Mariano Rajoy pretén fer el mateix amb la qüestió catalana que ha fet amb la corrupció o amb la pèrdua progressiva i programada dels drets de la majoria de la ciutadania, posar-se de perfil, quedar-se quiet i deixar que altres facen la feina bruta, en aquest cas particularment els jutges. Una molt mala decisió eixa de deixar que els problemes polítics acaben solucionant-los els tribunals perquè, ens agrade o no, al final s’haurà d’articular una resposta política a la voluntat del poble català i facilitar la realització d’un referèndum amb totes les garanties democràtiques.
JA NINGÚ pot obviar que a Catalunya hi ha una amplíssima majoria de persones que vol expressar en un referèndum quina ha de ser la seua relació política amb Espanya. Fins i tot els partidaris del “no”, volen poder dir la seua i expressar-se democràticament.
No se n’adona el Sr. Rajoy que per culpa de la seua irresponsabilitat ens allunyem cada vegada més del punt de no retorn? No se n’adona que amb cada actuació dels tribunals el que aconsegueix és escorar més les posicions polítiques de cadascú i generar, per una banda, més independentistes i d’altra banda, més rebuig cap a Catalunya?
També em resulta sorprenent la gran quantitat de silencis, l’equidistància en la que massa veus autoritzades al nostre país estan situant-se, la falta d’una exigència més rotunda de responsabilitat política a l’executiu espanyol. Estos dies no està de més recordar les paraules de Gramsci quan deia que «viure vol dir prendre partit» i que «la indiferència és el pes mort de la història».
*Primer tinent d’alcalde de la Vall d’Uixó
