H ui molta gent de la nostra ciutat ha tornat a treballar enmig de l’Estat d’Alarma per la covid-19. Un retorn que s’ha permés des del Consell de Ministres amb l’oposició d’Unidas Podemos i que suposa una concessió a molts sectors econòmics que es van mobilitzar amb violència davant la decisió de Sánchez, assessorat pel seu Comité Científic, d’aturar al màxim la mobilitat suspenent molts sectors durant dues setmanes. A eixes pressions es va sumar també el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, argumentant les conseqüències de l’aturada per al nostre sector tauleller. Les conseqüències sanitàries d’aquest alçament encara estan per medir-se, però hi hauran, ningú pot argumentar que el millor per a la salut és alçar la suspensió de l’activitat econòmica. També en els pròxims dies s’anunciarà el Pla Europeu, sense sistema de deute comú i amb la seua substitució per un sistema de rescat ja conegut. Sánchez ha abandonat el to reivindicatiu amb Europa i sembla conformar-se amb el que ara s’escriu.

Estos dies s’acumulen també en tots els mitjans reflexions sobre la necessitat d’uns nous Pactes de la Moncloa. En política sempre és millor pactar que no pactar. És evident. Però quin pacte, entre qui, per a afavorir a qui. En els últims dies alguns sectors empresarials han atacat al vicepresident Iglesias per plantejar la necessitat d’una renda bàsica d’emergència amb un comportament antidemocràtic, quasi colpista, i eixos també voldran ser part del pacte. El fantasma dels Pactes de la Moncloa ens diu: «No feu tonteries, no vos baralleu, no sigueu massa radicals», pensant que és possible tornar al dia abans del coronavirus sense més problema. Crec que s’equivoquen, la magnitud de la crisi social i econòmica serà tal que no podrem rebobinar com si res. Però evidentment un pla de reconstrucció ambiciòs, amb fiscalitat progressiva, amb apostes per altres sectors emergents i descarbonitzats i amb l’enfortiment de l’estat del benestar tindrà sempre enormes oposicions, ja les estem veient. A tots els nivells. A Castelló també.

Eixe debat es donarà en la nostra ciutat i no valdrà gestionar al tran tran. Confiar que l’antic funcionament es recuperarà per sí sol i només li caldrà una espenteta, o pensar que caldrà des de les institucions apretar unes tecles i no altres segons la seua capacitat de recuperació. Flexibilitzar el cobrament d’impostos per igual o estimular fiscalment algunes activitats. Cedir a les peticions d’alguns sectors molt mobilitzats o no cedir. Pagar el deute o suspendre el seu pagament. Apostar per la transició ecològica per a la recuperació econòmica o no. Els debats polítics que s’obriran en les pròximes setmanes seran enormes. Intentem estar a l’altura.

*Portaveu de Podem-EUPV a l’Ajuntament de Castelló