Fa uns dies que hi ha govern a Madrid i vegen vostés per on, Espanya segueix sense trencar-se. Al contrari, l’any 2020 ha començat amb dues grans fites per a la mobilitat de Castelló: la gratuïtat de l’AP-7 i la millora de la connexió ferroviària entre València i Barcelona. Dues accions que a més de repercutir directament en les butxaques i el temps dels valencians, mostren la sensibilitat del Govern de Pedro Sánchez amb la nostra comunitat i suposen una visió menys centralista i radial del que ens tenen acostumats a Madrid. A més, el primer consell de ministres celebrat aquesta setmana ha aprovat la revaloració de les pensions públiques. Ja veuen que els missatges apocalíptics de la dreta de tres caps, està lluny de complir-se.

Tampoc es trenca res a Castelló. Si bé és cert que hem passat males setmanes per a l’Acord de Fadrell, hem sabut reconduir els desacords i entendre les diferències que ha hagut. Sóc dels que pensa que d’una crisi se n’ix o partit per la meitat o reforçat i crec que d’aquesta hem eixit reforçats perquè hem establert millors canals on poder fer créixer, els que considere, són els elements bàsics per a qualsevol treball en equip: la confiança, el respecte, la lleialtat i la coordinació. És igual que l’equip siga polític o no, monocolor o plural, sense aquestes quatre bases, és molt complicat treballar i crec, honestament, que eixim d’aquesta crisi molt millor del que vam entrar. Amb punts de partida capaços de generar major confiança entre partits, amb respecte institucional i lleialtat ben entesa entre diferents (ben diferent dels servilisme i el vassallatge) i amb un protocol de coordinació que de segur servirà per a arribar a consensos futurs però també per a pactar les diferències que de segur apareixeran. I amb tot açò, el Fadrell és més fort ara del que ho era abans de Nadal. Per molt que els emprenye a alguns.

I ÉS QUE EN ELS últims temps és una obvietat que la dreta s’ha instal·lat en una oposició negacionista i que basa la seua forma d’enfrontar-se als diferents governs progressistes amb l’exageració en la crítica, la teatralització en el discurs i l’antigovern destructiu com a full de ruta. És igual que siga a Madrid, València o Castelló. El món s’acaba que governen els rojos! I en l’actualitat, a diferència de l’arribada del fi del món de la cultura occidental que ve anunciada per quatre genets, són tres caps (blau, verd i carabassa) els que dia sí, dia també, ens anuncien el destí fatal que està per vindre. És per això que m’agrada dir que la dreta anuncia el Ragnarök (apocalipsi escandinava) que s’inicia en la mitologia vikinga amb el naixement de tres criatures de noms impronunciables.

Encara que una cosa és anunciar-lo i cridar-lo allà on poden, la realitat és que les seues profecies són igual de certes que els relats mitològics, que quan van ficar en un sobre lacrat el futur director de la banda municipal o quan van apostar pel següent gerent del Patronat de Turisme. Molt de conte però amb poc encert. Ei, que jo encantat, perquè crec que la ciutadania ja passa de postures tan polaritzades i sobreactuacions. Ni Ragnarök, ni apocalipsi, ni trencament de res.

*Portaveu de l’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló