Rànquings, mentides i cintes de vídeo

Si vostès solen seguir la política local, sabran que l’oposició critica periòdicament la nostra transparència. És una arma que, per desgràcia, ens llancem d’uns a altres. El motiu és simple: si una cosa s’embruta, deixa de tenir mèrit. Més enllà dels pamflets que reparteix la dreta castellonenca, la realitat és que diferents organismes avaluen si l’Administració acompleix amb els estàndards de transparència i diuen que Castelló queda molt ben parat. Hem tret la millor puntuació d’ençà que l’ONG Transparència Internacional ens avalua i som un dels pocs municipis del País Valencià que acompleix amb el portal de transparència, de fet sols el 9% dels municipis ho està fent. Tanmateix, han de saber també que aquest incompliment és més per manca de recursos que per falta de voluntat, i ho deixe clar perquè la transparència no ha de servir per a fer una guerra política, sinó per canviar la filosofia del nostre treball, de l’accés de la ciutadania a la informació i de les decisions que totes i tots prenem.

I segurament ací està el que és cabdal de la transparència. Vostès han de saber que aquest concepte està sent arrossegat per la revolució que ha suposat l’era de la informació. Segurament, més enllà que vostès puguen conèixer quants diners ens gastem en protocol, el més important és el canvi mental del ciutadà que ha de jutjar, o amb demagògia o amb seny. I per mi el més important és l’arribada imparable de les dades obertes, passar de la gestió en regnes de taifes a la col·laboració de les dades compartides. Els puc assegurar que estem treballant de valent per tenir dades de forma contínua que ens permeten obtenir informació per prendre les decisions de forma eficient i objectiva i no d’acord amb qui més crida, i els avance que trobem moltíssimes dificultats, però estic segur que arribarà més prompte que tard.

I arribats a aquest punt és possible que vostè pense: i tot això a mi per a què em serveix? Molt senzill, si vostè pot obtenir de primera mà la informació de quantes aules es van tancar i quantes s’han obert pot comparar fàcilment qui estava fent un negoci d’un dret per enriquir amics, i qui creu verdaderament en l’educació.

*Regidor de Compromís per Castelló