Un total de 4.427 persones. Eixa és la xifra de ciutadanes i ciutadans procedents de l’Estat espanyol que van morir als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen. La publicació d’aquestes llistes de persones assassinades dóna visibilitat a les 4.427 històries que hi va haver darrere d’eixos noms, les 4.427 injustícies, abusos i barbàries que van haver de patir les víctimes. Aquest és un acte de justícia, una condemna social que, d’alguna manera, atorga certa tranquil·litat a les famílies i a la memòria de les mateixes víctimes.

Una justícia, però, que encara no ha arribat a les víctimes de la dictadura franquista, de la qual mai no s’han fet públiques llistes de persones assassinades, empresonades o represaliades pel règim. Això, per desgràcia, li costa molt més al govern democràtic d’un país que mai va condemnar com hagueren volgut les víctimes els artífexs d’una dictadura que ens va ofegar durant més de 40 anys.

Em sume la reflexió del senador de Compromís, Carles Mulet, en què destaca que la condemna del nazisme és un camí fàcil. És un fenòmen extern, un extermini que ens esgarrifa des de la llunyania. El realment difícil és mirar directament la realitat de casa nostra, les agressions, la por i les humiliacions que hui sentim en carn pròpia quan les expliquen les persones que les van patir, les persones que coneixem.

I per això, em sume també a la reivindicació de què cal un reconeixement per a eixes víctimes. Un reconeixement que faça sentir les famílies de les persones assassinades, empresonades i ajusticiades que el país n’ha aprés alguna cosa, que sap que allò que va passar no s’oblida i que, eixa memòria col·lectiva garantirà que mai es tornen a permetre les vulneracions dels drets humans que vam patir sota la dictadura franquista.

A CASTELLÓ també volem tornar part de la dignitat que el franquisme va furtar les víctimes i volem donar-los una sepultura digna. Ja hem recuperat les restes de 13 persones i continuarem treballant per resoldre les peticions de totes les famílies que volen acomiadar els seus éssers estimats. És el nostre deure com a representants públics i el nostre compromís com a netes i nets d’una generació que no va tindre veu durant massa temps. Ara, parlarem en el seu nom.

*Regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Castelló