L’any litúrgic conclou amb la solemnitat de Jesucrist Rei de l’Univers. Després d’haver recorregut el camí de Jesús seguint els temps que ens marca l’Església, la litúrgia ens recorda que el que hem celebrat es complirà plenament al final de la història i que, encara que moltes vegades ens resulte difícil veure’l, el Regne de Déu que va començar en la persona, les paraules i les accions del Senyor, està present en el nostre món i és també la meta cap a la qual es dirigeix la història de la humanitat.

El text que es proclama enguany, pres de l’evangeli de Lluc, és una invitació a creure i a posar la nostra esperança en Crist, fins i tot en aquells moments en què sembla que la seua causa no té futur. Estem davant un rei crucificat enmig de dos malfactors. L’amic de publicans i pecadors ha sigut considerat i ajusticiat com un d’ells. En aquest moment es repeteix una situació que per a Jesús no és nova. La seua persona suscita actituds oposades. Fins i tot en la creu continua sent un signe de contradicció. Les autoritats i els soldats se’n riuen d’Ell: «Si eres el rei dels jueus, salva’t tu mateix» (23,37). El rètol amb la causa de la condemna («el rei dels jueus» (23,39)) l’han col·locat com una burla. Als ulls del món estem davant algú que ha fracassat en les seues pretensions i ha sigut abandonat per Déu.

Els dos lladres reaccionen de manera diferent: mentre que un insulta a Jesús, sumant-se a les burles de les autoritats i els soldats, l’altre és atansat en el cor per la gràcia de Déu, descobreix la veritat de Crist i veu que el Senyor ha sigut condemnat injustament («aquest no ha fet res de mal» (23,41)). Això el porta a veure la veritat de la pròpia vida («nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet» (23,41)) i, guiat per la llum de la seua consciència, es torna al Senyor amb una confiança absoluta que el porta a suplicar-li: «recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre regne» (23,42). La resposta és immediata: «avui seràs amb mi al paradís» (23,43).

El Regne de Déu no és de domini, de poder o de venjança, sinó de misericòrdia. Tampoc té a veure amb l’èxit humà. A ell s’arriba per la fe i la confiança en Crist, fins i tot en les situacions més difícils de la vida.

*Bisbe de Tortosa