Renaixement és el nom que va rebre un ampli moviment cultural i artístic que es va produir en Europa Occidental al llarg dels segles XV i XVI. Va suposar passar de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna i fou fruit de la difusió de les idees de l’humanisme, que implicava una nova concepció de l’home i del món. Res del que hui som les persones com a societat es pot entendre sense aquest moviment.
La crisi del coronavirus ho és des de moltes vessants: la sanitària, l’econòmica, la social, la psicològica,... Però si alguna cosa podem extraure d’aquesta realitat és que totes aquestes cares de la pandèmia tenen una relació especial en el món que hem construït. La nostra relació en el planeta i la resta d’éssers vius que l’habiten, i entre els propis éssers humans, són l’origen d’aquestes cares de la greu crisi que estem vivint. Com sempre, si ens perdem només en les conseqüències i no parem l’atenció necessària en les causes, ninguna lliçó aprendrem i tornarem a entropessar i lamentar-nos.
Per això, la setmana passada vaig anunciar que des de l’Ajuntament de Vila-real anem a impulsar un gran Pacte pel Renaixement de Vila-real. Volem que, quan aconseguim eixir junts i units d’aquesta crisi del coronavirus, ho fem més reforçats. I això no serà possible si ens quedem en buscar solucions a les conseqüències. Serà necessari que analitzem, per a canviar les nostres estructures mentals, les causes de fons i no merament superficials de les nostres debilitats.
Partim a Vila-real d’un gran avantatge. L’exemple dels nostres avantpassats, als qui devem el renàixer en tants moments de dificultat de la nostra història col·lectiva, és el camí que hem de compartir. M’agrada recordar les dues grans gelades de 1946 i 1956. Van suposar un abans i un després per a Vila-real. Temps de fam, de dificultats i de tristesa que encara formen part de la memòria col·lectiva del meu poble.
Però Vila-real es va reinventar, va renàixer en el treball dur i constant d’un poble valent, emprenedor i sobretot organitzat i unit. De la crisi de les gelades va sorgir una forta transformació econòmica i social a Vila-real amb la indústria ceràmica, la diversificació econòmica i el reforç dels serveis, el comerç i altres.
Fa molts pocs dies, celebràvem i posàvem en valor el centenari d’institucions sense les quals el progrés i la capacitat de renàixer de Vila-real no es podria entendre al llarg de la nostra història. Parle de la Caixa Rural, la Cooperativa Catòlic Agrària, i del Sindicat de Regs. El naixement de les tres entitats és la clara mostra de com lluitar contra els problemes analitzant les causes i no les conseqüències, creant estructures de reorganització basades en la solidaritat, la responsabilitat social i col·lectiva que ajuden, com no, al progrés dels pobles.
Amb aquest mateix esperit, convide a totes i tots els vila-realencs a treballar per un Nou Renaixement a Vila-real.
*Alcalde de Vila-real
