A partir de demà es podrà tramitar l’Ingrès Mínim Vital, que ha suposat una fita per al reconeixement dels drets socials de ciutadanes i ciutadans. Aquesta prestació no contributiva s’hi identifica com a dret subjectiu amb les persones que travessen dificultats econòmiques. Tot i que l’article 22 del Reial Decret que regula aquesta prestació declara que l’Ingrés Mínim Vital és competència de l’INSS, tan sols s’ha establert que realitzen les primeres 200.000 sol·licituds. La resta, vora 800.000 d’acord amb les estimacions, les desenvoluparan els Serveis Socials d’Atenció Primària, segons vol regular un conveni entre el Ministeri d’ Inclusió, Seguretat Social i Migracions i la FEMP. La situació d’alerta sanitària va fer que els Serveis Socials es declararen Servei Essencial, de la mateixa manera que l’Educació, la Sanitat i el Sistema de Pensions. No obstant això, destaca la contradicció: com bé es criticava al si del Botànic, a diferència de molts altres sectors d’urgència vital relativa, els serveis socials públics no sols han quedat fora de l’augment de les partides pressupostàries, sinó que la tramitació no és el centre de la seua tasca ni es disposa de prou personal.
L’Ingrés Mínim Vital hauria d’estar gestionat eficientment pel personal qualificat amb què afortunadament comptem a l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Barrejant competències, el Govern espanyol fa perillar l’essència del Sistema de Benestar. El cor de la intervenció dels Serveis Socials de Base és informar i solucionar així els entrebancs de la burocràcia, l’acompanyament i l’assessorament per combatre situacions de vulnerabilitat no sols econòmica, sinó socials. D’aquesta manera, afavoriríem comunitats saludables i potenciaríem l’autonomia de les persones. Cal tindre més cura de l’essència, estar del costat de les més febles.
*Regidora de l’Ajuntament Vila-real
