És dilluns de nit, hui fa justament una setmana. Sé que ara en estos moments, mentre llegiu estes línies, estareu comentant els resultats electorals d’anit. Però enmig del pseudodebat dels cinc, no he pogut resistir-me a posar-me davant l’ordinador escarotat d’alguns comentaris que acabe de sentir. I que ara, set dies després, potser convé recordar per tindre clar cap on anem.
El primer d’ells és del senyor Casado i fa referència a les converses en privat que havia mantingut, mesos abans, amb Sánchez: «él sabía perfectamente las sentencias del Tribunal Supremo que iban a tener lugar en plena campaña electoral. No solo la de Francisco Franco, también la de los sediciosos de Cataluña». Evidentment, ja ningú es creu la separació de poders a l’Estat espanyol. I més després de les declaracions que el mateix Sánchez va fer el dijous al respecte de la Fiscalia. Però és que damunt se’n riuen de la gent. Els dos.
La segona frase lapidària la protagonitza també el president en funcions: «Lo que vamos a hacer es incorporar en el código penal un nuevo delito para prohibir la celebración de referèndums ilegales en Cataluña». Evidentment, Sánchez sabia perfectament que el PSOE, juntament amb tots els partits representats a les Corts excepte el PP, van votar el 2005 a favor de despenalitzar els referèndums il·legals. És a dir, s’han empresonat uns polítics per cometre un delicte que està despenalitzat? Són, per tant, presos polítics?
Per últim, que el candidat de Vox faça una declaració unilateral xenòfoba, racista, masclista, en contra de la Constitució, a favor de la supressió de les autonomies i que ningú li contradiga és molt preocupant. És, en realitat, símptoma de la societat en què estem, en què es legitima el discurs feixista davall el paraigues del conflicte de Cataluña. És evidència que alguna cosa no funciona.
*Alcalde de Betxí
