Sóc del Grau, jo. Orgullosa de ser del Grau, de formar part d’una manera de veure el món particular. D’uns carrers i places que acaben sent l’escenari adequat on els graueros i graueres comparteixen il·lusions, vivències, ganes de compartir i expectatives de futur. D’un futur que imaginen al Grau, amb els serveis que la gent necessita per considerar que la seua vida és feliç. Com que sóc del Grau, comprenc perfectament que vulguen el mateix per als seus barris tots els habitants de Castelló, visquen on visquen.
Hem entrat a governar una ciutat a la qual li faltaven, en molts llocs, els serveis i infraestructures més bàsiques. S’han fet cases, s’han fet grups de cases, s’han creat barris en zones on no hi havia res. Ara ens cal que a les cases aplegue aigua, llum, internet, televisió per cable. Que hi haja un bon clavegueram, que ens repleguen el fem, ens porten el correu. Que aplegue el transport, que tinguem escoles prop. I serveis sanitaris no massa lluny. Que els accessos en cotxe a tots eixos serveis es puguen fer amb garanties de seguretat, per carrers ben senyalitzats.
Amb alguna plaça on trobar-nos el veïnat, amb jocs infantils i algun aparell perquè la gent gran es moga.
Barris que compten, que sumen. Que volen que es note que el govern de la seua ciutat els té en compte. Barris oblidats durant anys. Enganyats amb promeses falses. De vegades a canvi de suports i adhesions polítiques que encara ara s’arrosseguen.
Èpoques d’urbanisme depredador, d’associacionisme manipulat. De gastar a mans plenes els diners de la ciutadania per a interessos partidistes.
Projectes faraònics a preu d’or. Diners que hagueren sigut prou per a portar clavegueram a zones que no en tenien. Per il·luminar foscors. S’hagueren senyalitzat adequadament zones si hagueren pensat en les persones i no en els promotors immobiliaris, ni els bancs que han portat a tindre exalcaldes processats...
Milions per a ponts que no feien cap falta, mentre les línies de transport eren insuficients. Barris separats, no fora cosa que s’ajuntaren i reivindicaren els seus drets.
Uns barris als quals no aplegaven festes, ni cultura, ni esports. Ni l’autobús. Sense escoles ni centres sanitaris. Amb residències de gent gran regalades a «amigatxos» que cobraven la plaça a preus impossibles per a la major part de les butxaques.
Una gestió opaca dels diners de la ciutadania. Sense retre comptes, sense preguntar més que a qui els feia l’ona i els donava la raó. Tenim una bona bugada en esta ciutat. La deixadesa de tants anys no es pot resoldre de la nit al dia. Hem optat per la transparència, per la participació. Per contar-ho tot. També les dificultats. La complicació de retornar-li la dignitat a una ciutat ferida, oblidada, en un marc d’infrafinançament brutal, sense poder ampliar plantilles, endeutar-nos per a grans projectes. Amb l’obligació de pressupostar, projectar, adjudicar i realitzar dins del mateix any i açò és una cosa que dificulta les grans obres que els barris necessiten. Però estem treballant amb ganes, amb il·lusió, amb objectius clars, transparents. Perquè a diferència del Partit Popular, no treballem per nosaltres, sinó per vosaltres.
*Vicealcaldessa de Castelló
