Encara que siga una obvietat, aquesta crisi sanitària està fent evidents les nostres virtuts però també les nostres carències. Plantejar-nos que és essencial, ha servit per a avergonyir els classistes que miraven a molts treballadors i treballadores amb superioritat. Eixes tasques són imprescindibles perquè funcione la nostra societat i, segurament, més que altres considerades pedra angular.

De la mateixa manera, el fet que el virus siga especialment agressiu amb la gent major, la manera de propagar-se i els efectes que ha tingut en les residències, ens ha fet que girem la mirada cap a un sector de la nostra societat al que no sempre li hem prestat l’atenció i els recursos que mereix.

Està clar que és un sector que requereix molts recursos ara, hui, i també un desenvolupament futur per ser una peça clau dels serveis públics. I és que el sector de les residències de gent gran és molt divers. Hi ha de privades, de concertades, públiques, municipals i autonòmiques. Cadascuna d’aquestes situacions representa tenir diferents realitats, mitjans i condicions laborals, diferents, en un servei en què els recursos humans són el capital més important.

Mentre que en el sistema sanitari la part privada és molt minoritària, en el de les residències el que és minoritari és el servei cent per cent públic. I amb els recursos de què disposem ara, ni de lluny podem arribar a cobrir les necessitats que tenim. Perquè es facen una idea, a Castelló ciutat en 2019 teníem censades més de 9.000 persones de més de vuitanta anys. Evidentment, no totes han d’estar en residències. Però si comparem les places públiques, concertades i privades que hi ha a la ciutat, es fa palés que la cobertura pública està molt lluny de ser òptima.

No és casualitat que ara mateix estiguen en marxa o a punt d’acabar la construcció de tres residències privades en la nostra ciutat. Com tampoc és casualitat que Compromís ficàrem a l’Acord de Fadrell la necessitat que l’Ajuntament facilitara al la construcció d’una residència pública de majors al carrer Onda.

D’altra banda, la vicepresidenta Mónica Oltra advertia que, amb aquesta crisi que ha suposat una necessitat de personal per als centres sanitaris, no es podia agreujar la falta de personal en les residències. I és que les diferències retributives originen fuites de personal de residències per cobrir personal Conselleria de Sanitat, com passa, sense anar més lluny, cada estiu. Un problema que sols podrem aturar amb una consideració adequada del personal que treballa amb la gent major.

Sense aprofundir massa, hem ficat sobre la taula diferents realitats i reptes que té aquest sector, tan importat per una societat respectuosa amb els seus majors. Totes i tots tenim iaios, mares, oncles, veïnes... que necessiten assistència geriàtrica. Moltes i molts la necessitarem algun dia. Treballem perquè el sistema públic ens responga com més el necessitem i per als nostres majors tinguen l’atenció per la qual tant han treballat.

*Regidor d’Atenció Ciutadana a Castelló i diputat provincial