El dijous 12 de març la Generalitat Valenciana anunciava la suspensió sine die de les classes presencials, i el dissabte 14 de març el Govern espanyol decretava l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus. En tot just 48 hores assistíem a dues decisions de gran transcendència que posaven a prova el sistema universitari i, concretament, les universitats presencials com la Universitat Jaume I.

L’adaptació contra rellotge de l’activitat de l’UJI a modalitats no presencials en tots els seus àmbits -docència, investigació i gestió- s’ha sustentat en tres principis: protegir la salut individual i col·lectiva de la comunitat universitària; col·laborar a frenar la corba de propagació del virus, i minimitzar l’impacte en l’activitat universitària. El 18 de març, només quatre dies després de decretar-se l’estat d’alarma, el Consell de Direcció aprovava una bateria de mesures excepcionals per a garantir el funcionament de la Universitat mentre dure l’estat d’alarma, i tot un seguit d’instruccions detallant l’organització de la docència i també de l’administració i serveis. En temps rècord adaptàvem l’estructura de la Universitat a una realitat inèdita provocada pel nou coronavirus covid-19.

L’activitat va ser frenètica aquells dies. Es van succeir les videoconferències de coordinació amb la Conselleria d’Innovació i Universitats, la resta d’universitats públiques valencianes, la CRUE i el Ministeri d’Universitats; es va intensificar la comunicació amb les autoritats sanitàries; es van convocar reunions extraordinàries del Consell de Direcció de l’UJI, a més d’innombrables correus, telefonades i videotelefonades. Rectorat, vicerectorats, gerència, direccions de centre, comissions de titulació, direccions de màster, coordinacions d’assignatures, diferents serveis... tots plegats per a adaptar els estudis a una situació sobrevinguda i sense precedents a la nostra Universitat.

Aquesta ràpida resposta institucional no hauria estat possible sense el compromís i la implicació de moltíssimes persones que van treballar sense consultar el rellotge i sense importar-los què deia el calendari lectiu o laboral. Per exemple, l’estudiantat no s’ha deixat véncer per les circumstàncies i ens ha fet arribar propostes a través del Consell de l’Estudiantat. El professorat va preparar i adaptar la seua docència a la modalitat virtual durant la setmana de Magdalena, i el personal d’administració es va reorganitzar per a mantenir l’atenció sense necessitat de traslladar-se al campus. Totes i tots ho van fer i continuen fent-ho, amb una clara vocació de servei públic i de compromís institucional, el millor exemple de què volem dir quan diem #SomUJI. A totes, a tots, moltes gràcies.

També és cert que no partíem de zero. La nostra experiència en docència virtual ens ha permés atendre la docència sense incidències a destacar. Ens vam avançar en l’elaboració de guies, manuals i recursos per a la docència en línia i els vam posar a l’abast del professorat. Això ha facilitat que la docència no presencial en aquesta primera setmana lectiva s’haja desenvolupat segons la planificació realitzada. Per exemple, les eines de l’Aula Virtual van tenir prop de 50.000 usos el primer dia de classe, un increment del 36 % respecte a l’anterior dilluns lectiu, sense que es registraren problemes de connectivitat. També cal destacar l’augment de les interaccions professorat-alumnat a través de fòrums, xats i diàlegs, amb un creixement del 130 %. I, molt important, vull destacar i agrair la col·laboració del professorat per a atendre a l’estudiantat, respectant la planificació docent, minimitzant l’angoixa i procurant la igualtat d’oportunitats davant aquesta situació que ens ha tocat viure.

Si abans deia que hem sabut atendre la docència en aquestes circumstàncies, aquesta crisi també ens ha donat l’oportunitat de demostrar que som una Universitat compromesa amb la societat i que, ara més encara, hem d’aprofundir en la transferència del coneixement que generem al nostre campus.

En només 48 hores, i una vegada més gràcies a una resposta solidària de la comunitat universitària, vam ser capaços de posar a la disposició de les autoritats sanitàries equips i experiència en la tecnologia per al diagnòstic de la covid-19; equipaments d’impressió en 3D per a la fabricació de respiradors; grups d’investigació de ciència bàsica amb experiència en el desenvolupament d’inhibidors de proteases actius contra uns altres coronavirus. També hem posat en marxa accions per a donar suport psicològic dins i fora de la comunitat universitària, i hem posat a disposició de les autoritats el nostre material sanitari.

Crisis com aquesta també ens demostren la importància de la ciència, i ens recorden que cal incrementar els recursos destinats a R+D+I. El nostre país només inverteix l’1,2% del PIB en ciència i un horitzó desitjable, com repetim des de ja fa molt de temps les universitats, és arribar almenys al 2 %.

No vull concloure aquest article sense dir que quan la crisi acabe, que acabarà, espere que siguem una Universitat i una societat encara més solidària i més conscient de les oportunitats que ens ofereix la vida. La prova la tenim en tots els missatges que hem rebut i que vull agrair públicament. Missatges de la comunitat universitària expressant que faran tot el que estiga a les seues mans davant d’aquesta crisi, i també de molta gent de fora de la comunitat universitària oferint el seu suport incondicional per a sumar i fer front a la covid-19.

Com a rectora de la Universitat Jaume I, i en nom de la comunitat universitària a la qual represente, també transmet el nostre aplaudiment al personal sanitari, als comerços de primera necessitat, als serveis de transport, de neteja, de seguretat i emergències, d’alguns dels quals també tenim exemples al nostre campus. Cal seguir fent front a aquesta crisi, però també cal fer d’aquesta crisi una oportunitat per a repensar què volem ser.

*Rectora de la UJI